........

Let me introduce you guys to my newest pack of insect printables and insect activities. Everything is easy to prep and use.

M'encanten els animalons de ganxet de dues potes de Lanukas ... Ja vaig fer el seu pastís pel segon aniversari del blog , i tenia moltes g...

Els que em coneixeu ja us podeu imaginar perquè aquest llibre va arribar fins a la prestatgeria de casa després d'haver vist una bona crítica a un canal de YouTube. Només heu de mirar la portada, com podia resistir-me aquesta carona? Començaré per dir que no estem davant d'una gran història, ans al contrari, quasi que no passa absolutament res, però la prosa de l'autor que és meravellosa, captivadora i molt lírica t'empeny a seguir endavant. També és cert que, especialment les persones que tenim gatons, en moltes ocasions acabes amb un somriure als llavis perquè les escenes que ens descriu ens resulten força familiars. Hiraide ens parla d'una parella, ell és escriptor i ella correctora d'estil i traductora, que no han tingut fills. En un moment determinat de la seva vida es traslladen a un pavelló de tall tradicional en una zona antiga de Tòquio i pel jardí comença a visitar-los un gat que pertany als veïns: en Chibi que acabarà sent més seu que dels seus legítims propietaris. La relació entre els protagonistes i el gat queda pautada des del principi des de la distància. La distància que proposa el mateix felí i és que tots els que coneixem aquests animalons sabem que són ells els que decideixen el grau de proximitat que tindrem o deixarem de tenir amb ells. Darrere d'aquesta trobada furtiva de la jova parella i en Chibi, Hiraide ens explica la bombolla immobiliària que hi va haver al Japó a finals de segle passat i la dificultat que es té per no sucumbir a les enormes distàncies entre el lloc de treball i l'habitatge. En realitat 'El gato que vino del cielo' és una metàfora de la solitud i de la recerca que tots els éssers vius tenim per aconseguir la interacció humana. No només ho veiem amb la relació que el protagonista manté amb el gat, sinó també amb la que manté amb el jardí i amb les plantes i insectes que en ell viuen. Tot i que la relació que acaben establint amb el gatet, que acaba sent molt més que una simple mascota compartida amb els veïns, pot costar d'entendre a qui no ha conviscut mai amb un d'ells: és amor pur, incondicional i sense esperar res a canvi.

Si a la portada d'un llibre hi apareix un gat, aquest té molts números d'acabar a la prestatgeria de casa. Sí, a més a més, és un gat negre, guanya uns quants enters. I sí per acabar d'adobar-ho el gató en qüestió surt d'una tassa de cafè o de te… els té tots! A la Nagore fa temps que la sort no l'acompanya. La parella li va fer el salt, va perdre la feina i no se'n surt en la recerca d'una de nova. Està a punt de perdre ell pis on viu i les calamitats semblem fer cua a la porta de casa seva quan la Llúcia, una de les seves millors amigues l'hi anuncia que l'hi ha trobat un nou treball: cambrera al Neko Cafè que regenta la Yumi, una japonesa establerta a Barcelona. Al cafè hi ha set gats que esperen ser adoptats pels clients que el freqüenten. Tot i el pànic que té aquests animalons, la Nagore acaba acceptant la feina. Al que al principi suposa un autèntic caos per a ella, acaba revelant-se com una experiència transformadora. Aquesta és la síntesi de 'Neko Cafè' que a la portada ja ens regala una frase força reveladora: 'no necessites set vides, pots ser feliç en aquesta'. I és que la felicitat es troba en les petites coses, en els detalls del dia a dia i sobretot, on menys te l'esperes. 'Neko cafè' és una obra curta que es llegeix força de pressa. Tot i que a mesura que avancem ens pugui semblar que no passa res, que estem davant d'una trama estàtica, no és cert. A la novel·la de l'Anna Sólyom hi passem moltes coses. Per una banda trobem la importància de l'amistat en les nostres vides. Són les bones amistats aquelles que ens diran les veritats, no el que volem escoltar. Les que ens faran obrir els ulls i ens ajudaran a seguir endavant. Això és el que tant la Llúcia com l'Amanda amb la Nagore. També la Yumi, qui a poc a poc es va convertint en una bona amiga. La importància que tenen les decisions que prenem al llarg de la nostra vida, siguin les correctes o no. Totes elles ens ajudaran a avançar i a trobar el camí necessari per arribar a les nostres metes. I la Nagore n'ha de prendre forces de decisions i moltes d'elles gens fàcils. La primera la d'acceptar una feina que se li fa molt costa amunt. L'autora també ens deixa clar que les bones accions tenen la seva recompensa. I aquí entren en escena dos dels secundaris més importants: en Marc, un jove advocat, i l'Elies un vellet entranyable. Poder aquesta és per a mi la part més ensucrada de la novel·la i la que potser m'ha grinyolat més. No és que faci nosa, però… En fi, ja dic que és una visió molt meva. D'altra banda tota la novel·la és un al·legat als avantatges de viure amb aquests petits i adorables felins. Ens parla de la seva actitud davant la vida i del respecte que la gent ha de tenir per ells (com amb qualsevol altre animal). I una fèrria defensa a l'adopció dels animals i a la bona feina que fan aquests cafès tan estesos per les grans ciutats. Un llibre que agradarà als amants dels animals, en especial als dels gats i a tots els que busquin passar una bona estona amb una lectura força agradable.