"No és possible entendre aquesta obra sense comprendre la passió del Vicent. Cada pàgina que obriràs et guiarà per una aventura i et mostrarà la poesia amb què el nostre autor acostuma a realitzar cada una de les seues imatges. A poc a poc, l'aventura esdevindrà emoció i et durà a deliciosos paisatges de somni, que mai hauries pogut sospitar que existissen. I és que els espais naturals dels quals ens parla tenen un secret, enamoren qui els coneix! Molts sabeu del que us parlo; és com un sospir que et captiva de mica en mica, fins que ja no saps prescindir-ne." Rafael Ricote Ruiz
“La xocolata artesana és una delícia. Si a més a més té compromís social és doblement beneficiosa. I si al damunt és feta a Olot, a la Garrotxa rebel dels Països Catalans, esdevé un plaer insuperable. Gràcies per aquestes xocolatines excepcionals en tots els sentits. @cacaupuntcat”
En Biel té la bonhomia d’aquells cuiners generosos, talment un abat de la Real que escampa benedicció per tot arreu, però en forma culinària. Té uns ulls grossos, unes orelles preeminents, una boca i un nas que sobresurten per fer evident que aquests quatre sentits acompanyen unes mans que poden dur endavant propostes que són del gust de tothom. Tot això ve acompanyat d’una mirada suau i entremaliada alhora, d’una veu parsimoniosa, d’una oïda sempre disposada a escoltar, i d’una humanitat fora mida. Un cuiner que és l’amo, o un amo que fa de cuiner, que s’asseu amb els clients a degustar els seus plats, que n’explica l’elaboració feta amb l’experiència d’anys i panys, i la saviesa que comporta romandre davant els fogons d’ençà de 1978. («Història d’una passió. Semblança personal d’en Biel Felip», de Felip Munar) La cuina mallorquina, tantes vegades vilipendiada i maltractada per gent que ni la coneix, ni la estima, ni tampoc la sent com a pròpia, ha esdevingut en les darreres dècades una trista caricatura de si mateixa, un despropòsit culinari i una ganyota cultural envers la nostra societat. Can Biel Felip s’ha erigit, en aquest mateix temps, en un reducte de plaer mengívol local, d’història viva comestible i de resistència estoica del que ha estat, és i ha de ser la vertadera Cuina Mallorquina tradicional. (Del pròleg de Miquel Calent)
