Els ambients s'estructuren mitjançant la disposició planificada de diferents materials que provoquen l'interès dels nens i nenes i que desenvolupen diferents
INDICADORS D’UNA BONA CAPSA D’APRENENTATGE CURS 17-18 NOM DE LA CAPSA: ESTÈTICA DE LA CAPSA QUINS CANVIS HEM DE INDICADOR SI NO FER? (OBSERVACIONS) 1.- El títol apareix a la capsa. 2.- La decoració de la capsa és atractiva per a...
Introducción La Escuela al Aire Libre en la calle Cliostraat forma parte de una serie de escuelas que en su mayoría estaban situadas en el campo y estaban destinadas a niños enfermos, para ayudarles a ganar fuerza ayudados por el sol y el aire fresco. Duiker diseñó la primera escuela al aire libre para el […]
Enguany, a 3 anys, a part de les manipulacions que programàvem setmanalment, també hem treballat durant l'any el desenvolupament sensoria...
CONTEXTUALITZACIÓ Durant el curs 2010/11, a l’escola La Sagrera, vàrem reflexionar sobre el que consideràvem important per tal d’engegar una Educació Infantil coherent i de qualitat, consen...
Els ambients s'estructuren mitjançant la disposició planificada de diferents materials que provoquen l'interès dels nens i nenes i que desenvolupen diferents
La Capsa de Colors , foto de Montse Marmol Peek a Boo Meadowdale Middle School. Edmons, WA / Integrus Architecture Esc...
Avui una nova entrada sobre el meu treball final de grau dedicat als espais o ambients d’aprenentatge. A continuació podreu llegir els principis metodològics d’aquesta metodologia educa…
CONTEXTUALITZACIÓ Durant el curs 2010/11, a l’escola La Sagrera, vàrem reflexionar sobre el que consideràvem important per tal d’engegar una Educació Infantil coherent i de qualitat, consen...
Els ambients s'estructuren mitjançant la disposició planificada de diferents materials que provoquen l'interès dels nens i nenes i que desenvolupen diferents
Els ambients s'estructuren mitjançant la disposició planificada de diferents materials que provoquen l'interès dels nens i nenes i que desenvolupen diferents
CONTEXTUALITZACIÓ Durant el curs 2010/11, a l’escola La Sagrera, vàrem reflexionar sobre el que consideràvem important per tal d’engegar una Educació Infantil coherent i de qualitat, consen...
CONTEXTUALITZACIÓ Durant el curs 2010/11, a l’escola La Sagrera, vàrem reflexionar sobre el que consideràvem important per tal d’engegar una Educació Infantil coherent i de qualitat, consen...
Els ambients s'estructuren mitjançant la disposició planificada de diferents materials que provoquen l'interès dels nens i nenes i que desenvolupen diferents
Arquect: viu l'experiència de l'arquitectura. Hamacoteca Dichosa la suerte la del que está sentado en la habitación silenciosa de una casa familiar, rodeado de objetos tranquilos y sedentarios (...) Estar sentado y mirar un cálido reguero de sol de la tarde, y saber muchas cosas sobre los jóvenes del pasado y ser poeta. Y pensar que yo podría haber llegado a ser un poeta así... (...) en una de esas casas de campo cerradas (...). Hubiese vivido con mis cosas antiguas, retratos de familia, libros y habría tenido una butaca, (...) Nada más que un libro (...) Habría escrito mucho, pues habría tenido muchos pensamientos y recuerdos de muchas gentes. Rainer Maria Rilke, los apuntes de Malte Laurids Brigge Hamaca: xarxa que, suspesa horitzontalment pels seus dos extrems en dos arbres, estaques, etc., serveis com a llit gronxador, etc. Diccionari General de la LLengua Catalana BC Architects. Biblioteca de Muyinga, Burundi. 2012 La biblioteca infantil és una peça especial en el conglomerat de seccions d'una biblioteca pública: és l'única àrea segregada per usuaris (imagineu dir "àrea adults", "àrea ancians", "espai femení") així com en el mapa d'equipaments i possibilitats a la infància i la família: és un recurs d'oci, educatiu o cultural? La típica classificació arquitectònica i sociològica d'espais, la que diferencia entre el "primer espai" - la casa -, el "segon espai" - la feina - i el "tercer espai"- l'oci-, grinyola en el cas de la biblioteca infantil. Enlloc se sent com a casa... i concretament com "al sofà de casa". La casa és l'espai de la privacitat, és cert, però també el de la intimitat més intensa i el de la confiança, del descans i la tranquil·litat. Un resguard de l'espai exterior, que si bé ja no és aquella jungla de la que es protegia el Malte de Rilke, sí que és difícil de controlar i més per un infant. A casa el temps s'alenteix, els sorolls s'esmorteeixen i el movinent s'atura, exactament com observava el personatge de Rilke en l'únic lloc de París que podia considerar casa seva: la biblioteca. Les recomanacions bàsiques dels bibliotecaris són la de considerar la biblioteca una segona casa que s'assimili a la primera, la domèstica, en paràmetres de comoditat i quotidianitat. L'arquitectura hauria de convertir la biblioteca en una "comodoteca", que va més enllà del mobiliari, que també, i se situa en la sensació de benestar corporal i plaer mental. I és que a vegades ens passem, i els infants es passen, la tarda sencera al sofà (estirats, asseguts, cap per avall...) i altres cops tan sols ens hi asseiem 15 minuts cada dia. Les nostres biblitoeques infantils estan enfocades a usuaris diaris de poc més de 15 minuts? Podrien els infants dibuixar estirats al terra o a sobre d'una catifa mentre la resta de la família fa altres activitats com un diumenge a la tarda qualsevol? BC Architects. Biblioteca de Muyinga, Burundi. 2012 El segon dels espais tradicionals, el de la feina, és el que pels infants correspon al de l'escola (bàsicament pels horaris i per la càrrega simbòlica). A l'escola un hi va per aprendre, diuen, però el que cada cop és més cert, i així ho indiquen les noves pedagogies, és que l'ensenyament, l'educació i l'aprenentatge sovint discorren per canals diferents... És simptomàtica l'extensa bibliografia de la relació entre la biblioteca pública i la biblioteca escolar, i quin paper ha de tenir aquesta en el procés educatiu de l'infant. La biblioteca pública infantil és la síntesi de la pedagogia tradicional (coneixement, mestratge, currículums...) i de la pedagogia lliure (llibertat, autonomia, descobriment, interessos...). No ens ha de sorprendre que els infants valorin més la biblioteca pública que la institució escolar. O que infants de baix rendiment acadèmic i problemàtics a l'aula mostrin entusiasme a la biblioteca. Molts de nosaltres vam aprendre coses a la biblioteca que mai no ens havien ensenyat a l'escola. Aquesta discrepància no ens ha de fer girar l'esquena entre les institucions. Ans al contrari: seria idoni que escola i biblioteca de barri estrenyessin vincles, es retroalimentessin en serveis, eliminessin duplicitats (els mateixos tallers de Castanyada, els mateixos catàlegs...) i fins i tot, des de l'urbanisme es plantegessin camins educadors escola-biblioteca, inclús, en horari lectiu... L'escola, recelosa de sortir del recinte, i la biblioteca, ansiosa de superar les barreres espacials i obrir-se a més gent, poden trobrar acords d'utilització en un nou perfil: el públic escolar ( l'infant en horari de classe, diferent del públic infantil extraescolar i el públic familiar). De fet ja s'està explorant en etapes d'infantil i cicle inicial, com per exemple, els contacontes pel grup-classe. Però que passa amb tot el fons de la secció infantil? I la llibertat de descobrir, triar, acomodar-se a llegir i mirar? Tot això ha d'estar tancat fins les cinc de la tarda? Ens hem de preguntar si la biblioteca, que era el "cor" de les institucions escolars del primer terç del segle XX pot tornar-ho a ser, ja sigui dins o fora de l'edifici escolar. BC Architects. Biblioteca de Muyinga, Burundi. 2012. La biblioteca és la primera peça d'un complex educatiu que tindrà una escola adjacent. El tercer espai és aquell reservat al 'oci. I l'oci canvia segons les persones, els llocs i els temps... Una biblioteca no pot sinó intentar donar cabuda al màxim d'opcions possibles, respectant la llibertat de cadascú. I sempre pot arriscar: la nova biblioteca central de Helsinki tindrà saunes i bucs d'assaig... Mentrestant, a Catalunya, cada cop és més difícil poder prendre la fresca sense haver de consumir i els adolescents ballen davant dels vidres del CaixaFòrum, del CCCB i del flamant DHUM per poder-se veure mentre assagen. Les biblioteques no poden donar resposta arquitectònica a aquestes necessitats i a tantes altres? Les biblioteques infantils haurien de començar a pensar-se més com una plaça coberta de gaudi cultural o com un centre cívic amb un fons cultural privilegiat. La cultura és un llibre que es va escrivint al llarg del temps, amb algunes pàgines en blanc i amb d'altres ja escrites que conviden a seguir co-escrivint noves històries. Si un infant està interessat en el modelatge, per exemple, va a la biblioteca a buscar llibres sobre el tema, però l'espurna no pren! Els agafa en préstec i crea a casa! Cal canviar aquest esquema. A la biblioteca, com a seu de la cultura, li falta mig camí encara: ser la seu de la creació cultural. Els infants tenen les ganes i la creativitat; la biblioteca, els referents. Només cal donar l'espai, una mica d'infraestructura i suggerir algunes idees, i d'això el bibliotecari o bibliotecària en sap moltíssim... Això sí, la polivalència de l'espai i l'adaptabilitat són valors a posar per davant de tot. Per últim, cal reconèixer que avui en dia la cultura, més que consumir es comparteix. D'aquí el omniresent botonet de "Share/Compartir" de la realitat virtual. Compaginar realitat virtual amb material requereix tenir espais on compartir de viva veu pugui ser fàcil i còmode. Els nens i nenes tenen la mateixa necessitat que els adults de clicar al botonet de "Compartir", però no tenen tan d'accés a les eines telemàtiques (són nadius digitals, però no comparteixen un vídeo o article via Twitter, Facebook o Instagram). Darrera la típica escena d'infants amuntegats davant d'un ordinador hi ha una enorme voluntat de compartir, de relacionar-se els uns amb els altres i de participar en projectes col·lectius. Per tot el que hem dit fins ara, la biblioteca infantil (però també "l'adulta") ha de veure's com un espai total més que un equipament d'oci o cultural específic. El disseny d'aquests espais ha de respondre als valors dels tres per separat: de la casa, la quotidianitat, la comoditat; de l'escola, l'aprenetnatge; i de l'oci, la creativitat i la relació. La biblioteca pot ser fins i tot millor que la casa, l'escola i el club d'aficionats específic perquè és més fàcil compartir, relacionar i relacionar-se. Per seguir reflexionant, tot aquest debat presenta encara un interrogant: els infants s'han de trobar la biblioteca infantil... feta? O poden formar part d'un procés estructurat de participació ciutadana? Aquest mateix cicle de reflexió sobre les biblioteques infantils és un indicador clar de la voluntat que hi ha per millorar les biblioteques existents i també les futures. I és en aquesta reflexió i debat on volem incorporar la seva veu i la seva mirada. Què passaria si també els hi preguntéssim als usuaris més petits? I si els deixéssim dissenyar a ells? Què en sortiria? Algunes referències La biblioteca angular. Ingrid Bon, Andrew Cranfield i Karen Latimer (eds): Designing Library Space For Children. La Haya, International Federation of Library Associations and Institutions, 2012. Sandra Feinberg i James R. Keller: Designing Space for Children and Teens in Libraries and Public Places. Chicago, American Library Association, 2010. Geneviève Patte: Déjenlos leer. Los niños y las bibliotecas. México DF, Fondo de Cultura Económica, 2008.
Enguany, a 3 anys, a part de les manipulacions que programàvem setmanalment, també hem treballat durant l'any el desenvolupament sensoria...
Ja tenim programats els racons d'aprenentatge per treballar-los el proper curs des de les intel·ligències múltiples. Cada setmana dediquem tres sessions al treball a partir de racons. A cada racó treballem un aspecte diferent, però a vegades hi ha més d'un racó dedicat a la lectoescriptura o a les matemàtiques. És per això que ens decidit a fer una programació assegurant-nos que a cada ronda de racons cada un d'ells estarà dedicat a una intel·ligència diferent. Per resoldre cada una de les diferents situacions o problemes amb què s'aniran trobant els nostres alumnes necessitaran utilitzar una o altra intel·ligència i davant d'una mateixa resolució cada un utilitzarà aquella que li faciliti arribar a la comprensió. Si els hem ajudat a conèixer-se i a descobrir en quines intel·ligències aconsegueixen tenir millors habilitats per aconseguir millors aprenentatges, ells sols seran capaços d'escollir quin camí utilitzar per arribar a una mateixa solució, de quina manera estudiar per memoritzar millor, utilitzant la intel·ligència en la que siguin més destres. Sabran quines són les seves fortaleses i en quins aspectes presenten més dificultats. A l'etapa d'Educació Infantil, però, el que caldrà fer és potenciar-les totes. Hem d'intentar que tots els alumnes aconsegueixin adquirir el màxim del seu potencial en cada una de les vuit intel·ligències i oferir més oportunitats d'aprenentatge i que aquest sigui més estimulant i motivador. Genèticament cada alumne es troba més predisposat per adquirir millors habilitats en unes intel·ligències que en unes altres, però aquestes es poden millorar molt amb la pràctica constant des de petits. La plasticitat del cervell contribuirà a modificar i millorar les intel·ligències de cada infant i podrem aconseguir que a la llarga tots arribin a desenvolupar-les totes en major o menor grau. A Infantil per tant, haurem de donar la mateixa importància a totes les àrees per tal de treballar totes les intel·ligències i aconseguir que els alumnes assoleixin les capacitats bàsiques en acabar el cicle. Tots els alumnes tenen diferents capacitats i habilitats i el fet de treballar totes les intel·ligències no només els ajudarà a ells a conèixer-se millor sinó que també ajudarà al mestre a saber quines són les necessitats que té cada un d'ells per arribar millor als aprenentatges i d'aquesta manera podrà atendre millor la diversitat. Las inteligencias múltiples Cliqueu sobre cada un dels enllaços per veure les activitats que es poden reslitzar per cada una de les intel·ligències següents: El racó d'intel·ligència lingüística El racó d'intel·ligència visual-espacial El racó d'intel·ligència corporal-cinestèsica El racó d'intel·ligència naturalista El racó d'intel·ligència lògico-matemàtica El racó d'intel·ligència musical
Els ambients s'estructuren mitjançant la disposició planificada de diferents materials que provoquen l'interès dels nens i nenes i que desenvolupen diferents
Image 3 of 40 from gallery of My Montessori Garden Preschool / HGAA. Photograph by Duc Nguyen
CONTEXTUALITZACIÓ Durant el curs 2010/11, a l’escola La Sagrera, vàrem reflexionar sobre el que consideràvem important per tal d’engegar una Educació Infantil coherent i de qualitat, consen...
CONTEXTUALITZACIÓ Durant el curs 2010/11, a l’escola La Sagrera, vàrem reflexionar sobre el que consideràvem important per tal d’engegar una Educació Infantil coherent i de qualitat, consen...
Els ambients s'estructuren mitjançant la disposició planificada de diferents materials que provoquen l'interès dels nens i nenes i que desenvolupen diferents
Ahir vam fer la primera sessió de RACONS D'APRENENTATGE amb els petits de l'escola. Aquesta forma de treballar aporta grans avantatges als alumnes ja que, gràcies a que disposem d'una persona de suport durant algunes de les sessions, podem arribar a tots els petits segons les seves necessitats. Us adjunto un document força interessant on s'explica amb detall aquest tipus de treball que tots vosaltres de ben segur coneixeu. EL TREBALL PER RACONS En grups de 4 nens/es aproximadament, s'organitzen activitats diferents que aniran rotant cada sessió de forma que tots els alumnes passin per cada racó. Una vegada tots han fet cadascun dels racons, aquests es canvien i tornem a començar la rotació. En el nostre cas, al ser la primera sessió, vam optar per racons senzills per tal que entenguessin el funcionament de les properes sessions. Vam centrar-nos en el treball de la pinça però cal destacar que, en posteriors sessions anirem introduint el raonament lògic, la plàstica, el joc simbòlic i altres. Acostumem a fer tres sessions setmanals amb una durada de 30 minuts aproximadament. Aquests van ser els primers racons: JUGUEM AMB PINCES: És important insistir que facin la pinça a l'hora de posar-les i també en treure-les. CONFEGIM EL NOSTRE NOM: A COSIR! FEM COLLARETS: ENFILEM! En aquest cas van fer collarets lliurement tot hi que a les fotografies veieu els models (alguns massa complicats encara). PUNXEM EL NOMBRE 1: COMPOSICIONS LLIURES AMB PIUETS. La sessió de racons va estar un èxit, també gràcies al mestre de reforç que fa possible aquest tipus de treball amb una atenció més individualitzada.
Ahir vam fer la primera sessió de RACONS D'APRENENTATGE amb els petits de l'escola. Aquesta forma de treballar aporta grans avantatges als alumnes ja que, gràcies a que disposem d'una persona de suport durant algunes de les sessions, podem arribar a tots els petits segons les seves necessitats. Us adjunto un document força interessant on s'explica amb detall aquest tipus de treball que tots vosaltres de ben segur coneixeu. EL TREBALL PER RACONS En grups de 4 nens/es aproximadament, s'organitzen activitats diferents que aniran rotant cada sessió de forma que tots els alumnes passin per cada racó. Una vegada tots han fet cadascun dels racons, aquests es canvien i tornem a començar la rotació. En el nostre cas, al ser la primera sessió, vam optar per racons senzills per tal que entenguessin el funcionament de les properes sessions. Vam centrar-nos en el treball de la pinça però cal destacar que, en posteriors sessions anirem introduint el raonament lògic, la plàstica, el joc simbòlic i altres. Acostumem a fer tres sessions setmanals amb una durada de 30 minuts aproximadament. Aquests van ser els primers racons: JUGUEM AMB PINCES: És important insistir que facin la pinça a l'hora de posar-les i també en treure-les. CONFEGIM EL NOSTRE NOM: A COSIR! FEM COLLARETS: ENFILEM! En aquest cas van fer collarets lliurement tot hi que a les fotografies veieu els models (alguns massa complicats encara). PUNXEM EL NOMBRE 1: COMPOSICIONS LLIURES AMB PIUETS. La sessió de racons va estar un èxit, també gràcies al mestre de reforç que fa possible aquest tipus de treball amb una atenció més individualitzada.
Avui us presento algunes idees per a fer Racons d'aprenentatge a 1r de Primària. Els cursos anterior ja havíem fet racons d'aprenentatge al Cicle Inicial però els enfocàvem a les llengües. Aquest curs hem decidit fer els racons basant-nos en les INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES que proposa Gardner. La primera proposta gira entorn al tema de la Tardor. 1. INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA: Classificació d'elements de la natura. 2. INTEL·LIGÈNCIA LÒGICO-MATEMÀTICA: Treball de les seriacions partint de fotografies de bolets: 3. INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL + MUSICAL: Escoltem les 4 estacions de Vivaldi i ens inspirem per a composar un dibuix de l'estació de la Tardor: 4.- INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL: Juguem al memory 5.- INTEL·LIGÈNCIA VISUAL-ESPACIAL: Joc d'atenció visual. Partim d'unes làmines de dibuixos i han de trobar cinc elements dins cada dibuix (instruccions a la part del darrere). Aquestes làmines us les podeu descarregar a orientacion andujar.es 6.- INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA: Confegir un àlbum il·lustrat de dites de la Tardor: Molt bona setmana a tots i a totes!
Han passat uns mesos i l’escola, demà, tornarà a obrir les seves portes. Són moltes les novetats que us podreu trobar aquest nou curs que comença. Cares noves que comencen amb molta il·lusió en aquest […]
Miércoles 9 de septiembre 2015 Esta mañana me dirijo a Ripollet, una población que está a las afueras de Barcelona; Con la imprescindible ayuda del navegador del móvil me subo a mi furgo y me dejo …
