Objectiu: Aprendre a comunicar-nos. Llengua en ús, sense necessitat de definicions teòriques. Un enfocament comunicatiu i pràctic. Revola ho aconsegueix per mitjà de: - Enfocament competencial. Transferència i contextualització en situacions reals. - Treball a partir de models. Anàlisi i reflexió sobre un text model i aplicació a contextos similars.
'Irreductibles. Una història de la llengua i la literatura dels valencians' és un assaig i un dubte exposats després d&una lectura intensa i en perspectiva: la del passat i la del present del valencià i de la literatura escrita amb totes les seues paraules, dos dels elements cabdals que han particularitzat i definit el poble valencià com a col·lectivitat europea des de fa vora huit segles. Per a saber què ha passat amb la nostra llengua i la nostra literatura al llarg del temps, des de l&edat mitjana fins a la contemporaneïtat, cal llegir esta obra, escrita amb el fascinant estil de Carles Fenollosa: pertorbador, combatiu, irònic, brillant, provocador. Ací està tot allò que algú mínimament interessat en la llengua i la literatura valencianes hauria de conéixer sobre la seua evolució, des d&una perspectiva global. El llibre, de fet, arriba en un moment històric decisiu i paradoxal: el nostre idioma és més estudiat i parlat per més quantitat de gent que mai, però veu seriosament compromesa la seua supervivència a mitjà termini. Esta impactant obra és també, al capdavall, una crida que ens interpel·la: fins ara hem sigut irreductibles, però ho serem a partir d&ara?
A mode de repàs dels pronoms febles, aquí tenim un esquema molt didàctic i esquemàtic que us facilitarà l'entesa i la seva pronominalització. Cliqueu a sobre de la imatge per ampliar-la. N.B. Per ampliar i reforçar posa al cercador de dalt de tot -a l'esquerra del blog- 'pronoms febles' i podràs repassar continguts. També et servirà: http://www.cpnl.cat/media/upload/pdf/cnlortografia0305_editora_grup_30_19.pdf http://blocs.cpnl.cat/cursosblanes/files/2012/03/QUADRE-FORMES-I-FUNCIONS-DELS-PRONOMS-FEBLES-bo.pdf http://aprendrellengua.files.wordpress.com/2010/12/exercicis-de-pronoms-febles-1-_correccic3b3.pdf http://www.mariainmaculada.es/valencia/RECURSOS/pronomsfebles.htm (Imatge extreta de: pilarcapdevila.blogspot.com) !!EXERCICIS: 1. Explica breument en què consisteix cada funció: subjecte, CD, CI, atribut, complement de règim verbal o preposicional, complement predicatiu, complement circumstancial, complement del nom i complement adjectiu. 2. Escriu una oració de cadascuna de les funcions anteriors, assenyala on està el complement i substitueix-lo. Amb un element substituït per oració és suficient. 3. Proposa un exercici amb vuit oracions on s'hagi de fer la substitució pronominal.
Dins d’una cuina podem trobar aquests estris: balança, bol, campana, safata, cassó, cassola, cuina, cullerot, embut, espàtula, forn, frigorífic, ganivets, graelles, morter, olla, paelles, planxa, pots, tassa, aigüera, aixeta, escumadora, agafador, setrill, saler, davantal, draps. A nivell verbal podem emprar entre d’altres verbs: batre, colar, escórrer, obrir, picar, tapar, torrar, congelar, esprémer, fregir, ratllar, ensucrar, extreure. Dins d’una cuina també podem trobar tipus de: 1. Peixos: ànec, bacallà, besuc, calamar, déntol, escamarlà, gamba, llagosta, llagostí, llamàntol, llenguado, llobarro, lluç, nero, pagell, pop, rap, salmó, sardina, seitó, sípia, tonyina, truita de riu, turbot, verat. 2. Carns: becada, bou, capó, cérvol, colomí, conill, faisà, gall d’indi, guatlla, llebre, perdiu, pollastre, porc, pularda (carn de gallina petita), senglar, vedella. 3. Verdures i hortalisses: albergínia, bleda, bròquil, carbassa, carbassó, carxofa, ceba, cogombre, col, créixens, enciam, endívia, escalunya, escarola, espàrrec, espinacs, faves, gerd, moll, mongeta tendra, pastanaga, patata, pebrot, pèsol, porro, rave, remolatxa, rúcula (enciam), tomàquet. 4. Fruites: albercoc, alvocat, cirera, figa, gallina, maduixa, magrana, mandarina, meló, móra, nespra, pera, pinya, plàtan, poma, préssec, pruna, raïm, síndria, taronja. Ara pots observar les imatges, ja que t’ajudaran a millorar en el teu aprenentatge i a emprar els mots de manera correcta, a més, aprendràs molt vocabulari! !Hi ha tendència a dir: «mangrana» (incorrecte) per «magrana» (correcte) «carabassó» o «carbassó» i «carabassa» o «carbassa» admeten dues opcions d’escriptura. !Podeu ampliar més vocabulari dins d’aquest enllaç: https://www.slideshare.net/quicoiglesias/llibret-vocabulari-bsic-emilia-alcaraz (Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona) !!EXERCICIS: 1. Cerca al diccionari i explica el significat de cinc paraules que desconeguis d’aquesta fitxa. 2. Realitza la present sopa de lletres sobre la cuina i els aliments. ARMARI BOL CULLERA LLIMó MAGRANA MORTER SEITó SETRILL SíPIA TARONJA TASSA 3. Observa la cuina de la teva llarg i anota deu objectes que hi apareguin. 4. Escriu tres tipus de peix, tres més de carns, tres de verdures i hortalisses, i finalment, tres de fruites que no apareguin a la fitxa. Si cal ajuda’t d’Internet. 5. Redacta vuit oracions amb vuit mots que consideris interessants i que hagis après. 6. Inventa una activitat original per treballar el vocabulari de la cuina i dels aliments. 7. Autoavalua’t: quines dificultats t’han sorgit a l’hora de treballar la present fitxa? Per què? Com les has resolt?
ORTOGRAFIA, GRAMÀTICA, LLENGUA, LITERATURA, FONÈTICA, VOCABULARI, FRASES FETES, DIALECTES, CONTES, CANÇONS.
Dins d’una cuina podem trobar aquests estris: balança, bol, campana, safata, cassó, cassola, cuina, cullerot, embut, espàtula, forn, frigorífic, ganivets, graelles, morter, olla, paelles, planxa, pots, tassa, aigüera, aixeta, escumadora, agafador, setrill, saler, davantal, draps. A nivell verbal podem emprar entre d’altres verbs: batre, colar, escórrer, obrir, picar, tapar, torrar, congelar, esprémer, fregir, ratllar, ensucrar, extreure. Dins d’una cuina també podem trobar tipus de: 1. Peixos: ànec, bacallà, besuc, calamar, déntol, escamarlà, gamba, llagosta, llagostí, llamàntol, llenguado, llobarro, lluç, nero, pagell, pop, rap, salmó, sardina, seitó, sípia, tonyina, truita de riu, turbot, verat. 2. Carns: becada, bou, capó, cérvol, colomí, conill, faisà, gall d’indi, guatlla, llebre, perdiu, pollastre, porc, pularda (carn de gallina petita), senglar, vedella. 3. Verdures i hortalisses: albergínia, bleda, bròquil, carbassa, carbassó, carxofa, ceba, cogombre, col, créixens, enciam, endívia, escalunya, escarola, espàrrec, espinacs, faves, gerd, moll, mongeta tendra, pastanaga, patata, pebrot, pèsol, porro, rave, remolatxa, rúcula (enciam), tomàquet. 4. Fruites: albercoc, alvocat, cirera, figa, gallina, maduixa, magrana, mandarina, meló, móra, nespra, pera, pinya, plàtan, poma, préssec, pruna, raïm, síndria, taronja. Ara pots observar les imatges, ja que t’ajudaran a millorar en el teu aprenentatge i a emprar els mots de manera correcta, a més, aprendràs molt vocabulari! !Hi ha tendència a dir: «mangrana» (incorrecte) per «magrana» (correcte) «carabassó» o «carbassó» i «carabassa» o «carbassa» admeten dues opcions d’escriptura. !Podeu ampliar més vocabulari dins d’aquest enllaç: https://www.slideshare.net/quicoiglesias/llibret-vocabulari-bsic-emilia-alcaraz (Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona) !!EXERCICIS: 1. Cerca al diccionari i explica el significat de cinc paraules que desconeguis d’aquesta fitxa. 2. Realitza la present sopa de lletres sobre la cuina i els aliments. ARMARI BOL CULLERA LLIMó MAGRANA MORTER SEITó SETRILL SíPIA TARONJA TASSA 3. Observa la cuina de la teva llarg i anota deu objectes que hi apareguin. 4. Escriu tres tipus de peix, tres més de carns, tres de verdures i hortalisses, i finalment, tres de fruites que no apareguin a la fitxa. Si cal ajuda’t d’Internet. 5. Redacta vuit oracions amb vuit mots que consideris interessants i que hagis après. 6. Inventa una activitat original per treballar el vocabulari de la cuina i dels aliments. 7. Autoavalua’t: quines dificultats t’han sorgit a l’hora de treballar la present fitxa? Per què? Com les has resolt?
L’ACCENTUACIÓ Quan escrivim hem de tenir cura d’una sèrie de mots que porten un signe gràfic a la síl·laba tònica, la síl·laba que té més força quan la pronunciem. De vegades és un accent, d’altres pot ser una dièresi. .COM ACCENTUEM EN CATALÀ? En català tenim dos tipus d’accents, els oberts (`) i els tancats (´). Mai es pot posar un accent recte i que no es vegi si és obert o tancat. À, È / É, Í, Ò / Ó, Ú. .L’accent de la A sempre serà obert: À. .L’accent de la I i de la U sempre serà tancat: Í, Ú. .L’accent de la E i de la O pot ser obert o tancat: È / É, Ò / Ó. Ens ajudarà la fonètica, conèixer la pronunciació de dues paraules que continguin accent obert i tancat de totes dues lletres, la E i la O. Ex: cafè, faré; però, camió. Si t’hi fixes observaràs que hi ha una diferència en la pronunciació: .E tancada [e]: ballaré, préssec, dormiré... .E oberta [ɛ]: cafè, paciència, mètode… .O tancada [o]: estómac, fórmula, taló… .O oberta [ɔ]: això, glòria, còmic… Les paraules que tenen una síl·laba s’anomenen monosíl·labes i mai s’accentuen si no formen part de la llista de l’accent diacrític, ja que les podrem confondre. Els mots que tenen més de dues síl·labes es clasifiquen en paraules agudes, planes i esdrúixoles, segons la posició de la síl·laba tònica. .NORMES D’ACCENTUACIÓ .Els monosíl·labs mai s’accentuen: pa, so, tret, sal… només quan formen part de l’accent diacrític i per tal d’evitar confusions: més (quantitat), és (verb ‘ser’), Déu (divinitat)… .Les paraules agudes tenen la síl·laba tònica a l’última síl·laba i s’accentuen quan acaben en VOCAL, VOCAL + S i quan acaben en –EN i –IN. Compte que en castellà s’accentuen quan acaben en VOCAL i –N o –S. Ex: camió, arribà, cafè, xampús, comprèn, Berlín… Excepcions: -Mai accentuarem les paraules agudes que acaben en diftong decreixent. Ex: remei, sarau, heroi, europeu, enrenou… -Tampoc accentuarem les paraules que finalitzen amb diftong decreixent + essa: Ex: remeis, saraus, herois, europeus, enrenous… .Les paraules planes, tenen la tònica a la penúltima síl·laba, s’accentuen quan no acaben com les agudes, és a dir, ni en VOCAL, VOCAL + S, -EN i –IN. Ex: pèsol, estómac, estudiàvem, córrer, recórrer… En canvi, si s’accentuen si acaben en diftong decreixent: Ex: cantàveu, dormíeu, correguéssiu… .Les paraules esdrúixoles tenen la síl·laba tònica a l’antepenúltima síl·laba i s’accentuen sempre. Ex: família, pèrdua, esdrúixola, fàbrica… .Per reforçar o ampliar continguts consulta els següents enllaços: http://llengilitcat.blogspot.com.es/search?q=agudes http://blocs.xtec.cat/mgalleg9/files/2011/12/ortografia-catalana.pdf http://ca.wikipedia.org/wiki/Regles_d'accentuaci%C3%B3_del_catal%C3%A0 http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/ortografia/accentuacio.html http://enxaneta.info/teoria/accentuacio/3 (Adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura, Editorial Teide, Barcelona) (Imatge extreta de: http://essaquintana.files.wordpress.com/2010/11/accentuacic3b3.png) !!EXERCICIS: 1. Escriu una paraula aguda que s’accentui i acabi amb les terminacions següents: -A, -E, - I, -O, -U, -AS, -ES, -IS, -OS, -US, -EN, -IN. 2. Anota cinc paraules agudes, cinc paraules planes i cinc paraules esdrúixoles que s’accentuïn. 3. Posa o no accent a les paraules següents segons les normes d’accentuació: esglesia, arros, examens, passio, sinia, cotxe, acid, orangutan, algun, historia. 4. Justifica perquè s’accentuen o no les paraules de l’exercici 3. 5. Digues quina és la síl·laba tònica dels mots següents: barnús, terratrèmol, dinàveu, mecànica, mossèn, paella, imant, sardina, àrbitre. 6. Inventa un exercici per fer amb les normes d’accentuació però no el resolguis, que ja ho farà algun/a company/a. 7. La fotografia de la fitxa conté un error o algun més? El sabries trobar? Escriu tres paraules que portin accent a la Ò, tres més a la Ó, tres més a la È i finalment tres més a la É. Clica a sobre de la imatge per ampliar-la. 8. Escriu sis paraules esdrúixoles que no s’accentuin. 9. Pensa i anota quan s'accentuen les paraules agudes, planes i esdrúixoles en català i llavors en castellà. Anota'n les diferències i posa exemples. 10. Fòrum: Què t’ha costat més d’aquesta fitxa? Has entès bé quan s’accentuen les paraules agudes, planes i esdrúixoles i quan no? Sabies que si domines aquesta fitxa evitaràs moltíssimes faltes? Digues la teva.
Bon dia, visioneu aquesta presentació per a recordar les característiques dels textos instructius treballades a classe. Realitzat per la mestra Carolina Rodriguez Cliqueu també damunt de TEXT INSTRUCTIU i un cop llegides les característiques lingüístiques i discursives trieu un dels models : • Receptes de cuina • Regles de joc • Maneig d’aparells i reglaments • Plans de treball • Normes de comportament i redacteu un text acompanyat d'una imatge il·lustrativa. Text que haureu de presentar a classe dilluns 10 de novembre. No oblideu de deixar un comentari i dir qui sou. A tall d'exemple:
52
El Setzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes es va celebrar a Salamanca el 2012, organitzat per l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes en col·laboració amb el Departament de Llengua Espanyola de la Universitat de Salamanca. Es va desenvolupar en quatre línies temàtiques: traducció i recepció de la literatura catalana contemporània, llengua i literatura catalanes a l'ensenyament, literatura catalana comparada medieval i renaixentista, lingüística contrastiva català-castellà. En aquest segon volum apareixen les comunicacions de la secció de lingüística contrastiva català-castellà i la primera part de les comunicacions de la secció de literatura catalana comparada medieval i renaixentista amb les respectives conferències plenàries.
Dins d’una cuina podem trobar aquests estris: balança, bol, campana, safata, cassó, cassola, cuina, cullerot, embut, espàtula, forn, frigorífic, ganivets, graelles, morter, olla, paelles, planxa, pots, tassa, aigüera, aixeta, escumadora, agafador, setrill, saler, davantal, draps. A nivell verbal podem emprar entre d’altres verbs: batre, colar, escórrer, obrir, picar, tapar, torrar, congelar, esprémer, fregir, ratllar, ensucrar, extreure. Dins d’una cuina també podem trobar tipus de: 1. Peixos: ànec, bacallà, besuc, calamar, déntol, escamarlà, gamba, llagosta, llagostí, llamàntol, llenguado, llobarro, lluç, nero, pagell, pop, rap, salmó, sardina, seitó, sípia, tonyina, truita de riu, turbot, verat. 2. Carns: becada, bou, capó, cérvol, colomí, conill, faisà, gall d’indi, guatlla, llebre, perdiu, pollastre, porc, pularda (carn de gallina petita), senglar, vedella. 3. Verdures i hortalisses: albergínia, bleda, bròquil, carbassa, carbassó, carxofa, ceba, cogombre, col, créixens, enciam, endívia, escalunya, escarola, espàrrec, espinacs, faves, gerd, moll, mongeta tendra, pastanaga, patata, pebrot, pèsol, porro, rave, remolatxa, rúcula (enciam), tomàquet. 4. Fruites: albercoc, alvocat, cirera, figa, gallina, maduixa, magrana, mandarina, meló, móra, nespra, pera, pinya, plàtan, poma, préssec, pruna, raïm, síndria, taronja. Ara pots observar les imatges, ja que t’ajudaran a millorar en el teu aprenentatge i a emprar els mots de manera correcta, a més, aprendràs molt vocabulari! !Hi ha tendència a dir: «mangrana» (incorrecte) per «magrana» (correcte) «carabassó» o «carbassó» i «carabassa» o «carbassa» admeten dues opcions d’escriptura. !Podeu ampliar més vocabulari dins d’aquest enllaç: https://www.slideshare.net/quicoiglesias/llibret-vocabulari-bsic-emilia-alcaraz (Adaptació: Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona) !!EXERCICIS: 1. Cerca al diccionari i explica el significat de cinc paraules que desconeguis d’aquesta fitxa. 2. Realitza la present sopa de lletres sobre la cuina i els aliments. ARMARI BOL CULLERA LLIMó MAGRANA MORTER SEITó SETRILL SíPIA TARONJA TASSA 3. Observa la cuina de la teva llarg i anota deu objectes que hi apareguin. 4. Escriu tres tipus de peix, tres més de carns, tres de verdures i hortalisses, i finalment, tres de fruites que no apareguin a la fitxa. Si cal ajuda’t d’Internet. 5. Redacta vuit oracions amb vuit mots que consideris interessants i que hagis après. 6. Inventa una activitat original per treballar el vocabulari de la cuina i dels aliments. 7. Autoavalua’t: quines dificultats t’han sorgit a l’hora de treballar la present fitxa? Per què? Com les has resolt?
Florida Universitària Grau de Mestre/a en Educació Primària Simultaneïtat Seqüència Didàctica Autors: Assignatura: Planificació de la Llengua i la Literatura en E.I. Sara Soler Professor: Jeroni Mendez Raül Victòria Cristina Divieso...
Una faula protagonitzada per animals amb comportaments humans que tracta la lluita pel poder i les actituds irracionals que se’n deriven. Heus aquí una adaptació del Llibre de les bèsties escrit per Ramon Llull fa més de set-cents anys, presentat en aquest volum il·lustrat per a lectors de totes les edats. Amb el suport de: …
COMPOSICIÓN ESCRITA EN PRIMARIA Mº Carmen Ballesteros Quesada José Luis Silva Isla Rosa Mª León Llamas
ORTOGRAFIA, GRAMÀTICA, LLENGUA, LITERATURA, FONÈTICA, VOCABULARI, FRASES FETES, DIALECTES, CONTES, CANÇONS.
OBJECTIU Aprendre a comunicar-nos. Construcció del coneixement lingüístic de manera natural i competent, a partir de la pràctica. Revola ho aconsegueix mitjançant# - Enfocament competencial. Aprenentatge significatiu i eficaç, proper als interessos i a la realitat de l#alumnat. - Treball a partir de models. Models contextualitzats per a la consolidació dels continguts des de l#experiència.
LLega ya el verano y espero que muchos de vuestros alumnos hayan aprobado. Si no es así, quizás les pueda ayudar esta entrada. En el caso de que vivas en el hemisferio Sur, las vacaciones te pillan un poco más lejos, y estos enlaces te pueden ayudar a disfrutarlas plenamente cuando lleguen, es decir, para aprobar el curso.
CATALÁNEL material consta de 40 targetes amb imatges reals i de la vidaquotidiana per crear frases. És un material que es pot utilitzar tant pertreballar l’expr
Que no cunda el pánico con el título de esta entrada, no pretendo hacer apología de lo que, según la RAE, entre estudiantes es: 3. f. Papel pequeño con fórmulas u otros apuntes que se lleva oculto para usarlo disimuladamente en los exámenes. Hoy quiero dedicar este post a la importancia de tener unos apuntes claros, prácticos y sobre todo, a inculcar a los alumnos (sea de la edad que sean) los beneficios de que sean ellos mismos quienes fabriquen sus esquemas,[Read more]
Es pot enganxar a la taula, a l'agenda, a la carpeta, fer-ne un clauer i tenir-ho a un racó de llengua...
Premio Nacional de Literatura 2007. Premi Protagonista Jove 2008.Un any abans de la seva mort, Kafka va trobar en un parc a una nena plorant perquè havia perdut la seva nina. Per tranquil·litzar-la li explica que la nina ha anat de viatge i ell, convertit en carter de nines, li diu que te una carta que li portarà l'endemà al parc sobre les aventures de la nina viatgera. Durant tres setmanes, Kafka escriu aquestes cartes com si es tractés de qualsevol de les seves obres immortals aconseguint així crear un autèntic món de fantasia.
Un blog d'activitats originals i fresques, o no tant, per l'aula de 3, 4 i 5 anys
