Explore josep mª nolla's 4266 photos on Flickr!
El llibre que teniu entre mans ressegueix les anomenades «catorze obres de misericòrdia», set de corporals i set d'espirituals, segons la tipologia emprada en els tradicionals catecismes catòlics, que molts havíem après d'infants, i que són de la més urgent d'actualitat. Es tracta, com ha proposat el Papa Francesc en Misericordiae Vultus, la butlla de proclamació del Jubileu Extraordinari, de respondre catorze actituds fonamentals que traduexien la vida cristiana en termes de midericòrdia. Les accions que se'n deriven són nombroses i variades, i cal una sana imaginació per anar extraient conseqüències dels catorze enunciats. Són «obres» que es poden multiplicar i créixer en la mesura de les necessitats que sorgeixen en el nostre món i en els diversos contextos que el configuren. El seu denominador comú és, però, un de sol: la commoció interior davant una necessitat material que resulta imprescindible per a viure, i la sensibilitat del cor davant una persona que pateix pel fet d'estar mancada d'una visió o d'una llum. Per això la divisió de les obres de misericòrdia entre «corporals» i «espirituals» pretén cobrir tots els àmbits de la vida
Retratava al Josep Olivé Escarré de 90 anys d’edat, davant del restaurant que s’aixecava l’any 1914 sota la direcció tècnica de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956), relacionat amb el Vallès Occidental per part de la seva mare, natural del mas homònim, avui en terme de Castellar del Vallès, a tocar del límit amb Sant Llorenç de Savall, on va néixer el Josep Olivé Escarré. No en diu gaire cosa patrimoni Gencat, nau principal de doble alçada amb un arc parabòlic emmarcant finestres realitzat amb un acurat treball de totxo. El mateix tractament es pot observar al cos annex, les instal•lacions del restaurant i la torre amb coberta a dues aigües. Dinàvem – cal fer-ho si visiteu Canet de Mar – al Restaurant del Santuari de la Misericòrdia de Canet. Quan fèiem la visita i deixàvem el nostre llantió advertia que la imatge de la Verge canetenca, no és ‘portadora’ del infant Jesús, com si que ho son les de Reus i Moià, per citar-ne dues de catalanes. Esperem rebre explicació d’aquest fet al [email protected] per part de l’església catòlica i/o d’algun expert seglar en la iconografia de la Mare de Déu. Us deixo un enllaç als Goigs; http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2011/07/goigs-la-mare-de-deu-de-la-misericordia.html Acostumen a visitar els pobles de la costa passat l’estiu, ho fèiem en aquesta ocasió el dia 05.10.2016, i per efectes possiblement del escalfament global - que només neguen els estults – encara patíem alhora que per la calor, per la prolongació del turisme ‘estival’, que dificulta extraordinàriament el trànsit per aquestes poblacions que creixien exponencialment a partir dels anys 50/60 del segle XX durant la dictadura, i en l’actual ‘democraciola’ dissortadament hereva de ‘ tots els mals usos’ d’aquell regim corrupte.
Taula amb la figura de la Mare de Déu de la Misericòrdia que aixopluga sota
El cert és que enguany no he pogut participar de molts actes en la festa major. Això si; els mínims per presentar els meus respectes a la nostra patrona i ensalivar amb el nostre seguici. I bé, com cada any també acomiadar-nos de l’estiu i donar pas a la tardor. Ens vam llevar i vam baixar cap al santuari per assistir a la missa oficiada per l’arquebisbe de Tarragona. En el sermó, l’església no gira la cara a les eleccions del 27S. Monsenyor va dir que la gent actués amb llibertat i respecte. Molt correcte! L’altar era presidit per la Mare de Déu de Misericòrdia. D’allà entrar a l’església i honorar la mare de Déu i pregar una estona en silenci. Després pujar fins al cambril i presentar-li els respectes més íntims. En un dia esplèndid, em vaig disposar a pujar Passeig amunt per anar repassant cadascun dels passos del Seguici festiu de Reus. I així un per un fins arribar a dalt de tot del passeig amb la Pastoreta al bell mig. Per mi, com sempre els millors els gegants. Ho sento es superen! El que se sent al seu costat veient-los dansar és insuperable. Fer aquest trajecte et permet sempre trobar-te gent coneguda jove i més gran, amb qui sempre ve de gust fer-la petar una estoneta entre ball i ball. I poca cosa més! Ah, i benvinguda tardor!
Casa Carbonell i Forns 1909-1910
Retratava al Josep Olivé Escarré al davant del Santuari de la Misericòrdia de Canet de Mar, que s'alça al nord de la vila, unit a aquesta per un passeig. Des de l’any 1520 és documentada la devoció en aquesta església d'una imatge mariana. Quan fou bastida la nova església de la vila, al 1591, esdevingué santuari i ermita. La Misericòrdia és patrona de la vila des del 1703; el 1732 s'entronitzà una nova imatge i el 1857 es beneí un nou santuari, de l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó (Vic, 1812 – Barcelona, 1867) . El 1853 es col•locà la primera pedra. El temple va patir un incendi l'any 1936, com a conseqüència dels aldarulls que provocava la SEDICIÓ dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, això provocaria un conflicte bèl•lic del que sortirien victoriosos els revoltats, i en patirien les conseqüències de forma tràgica TOTES les persones honestes fins al dia d’avui. La imatge de la Misericòrdia fou destruïda, i se’n feu una de nova, sufragada de forma VOLENTÀRIA per la població en llegir commoguda la proclama de les noves ‘Autoritats ‘ ; per a superar les conseqüències «del horrible e infernal huracán marxista, dominado gloriosamente por nuestro heroico Ejército y nuestro invicto Caudillo» i es proposà que les famílies cooperessin amb el 2% dels ingressos, «ya procedan del trabajo, ya de otras fuentes o reservas». Als industrials es va demanar de cedir els seus obrers una hora setmanal a feines de reconstrucció. En la reconstrucció del temple intervenien Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955), i Pere Domènech i Roura (Barcelona, 1881 – Lleida, 1962) , no trobava cap dada de l’autor de la nova imatge de la Misericòrdia, ni dels pintors que treballaren al temple entre els anys 1997 i 2001. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email [email protected] Dissortadament el Josep Salvany Blanch no sentia curiositat per aquest Santuari en la seva visita a Canet de Mar : http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Canet%20de%20Mar/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc Trobava una imatge de la Misericòrdia obra de Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 1943) conegut com LUCIANO ROISIN ‘ el fotografo catalán’ possiblement anterior a la SEDICIÓ dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República. I, una dels anys 50 del segle XX Quan fèiem la visita i deixàvem el nostre llantió advertia que la imatge de la Verge canetenca, no és ‘portadora’ del infant Jesús, com si que ho son les de Reus i Moià, per citar-ne dues de catalanes. Esperem rebre explicació d’aquest fet al [email protected] per part de l’església catòlica i/o d’algun expert seglar en la iconografia de la Mare de Déu. Us deixo un enllaç als Goigs; http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2011/07/goigs-la-mare-de-deu-de-la-misericordia.html Acostumen a visitar els pobles de la costa passat l’estiu, ho fèiem en aquesta ocasió el dia 05.10.2016, i per efectes possiblement del escalfament global - que només neguen els estults – encara patíem alhora que per la calor, per la prolongació del turisme ‘estival’, que dificulta extraordinàriament el trànsit per aquestes poblacions que creixien exponencialment a partir dels anys 50/60 del segle XX durant la dictadura, i en l’actual ‘democraciola’ dissortadament hereva de ‘ tots els mals usos’ d’aquell regim corrupte. Tenim una pèssima informació del Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya que hem d’agrair bàsicament a la dictadura franquista, i als seus funcionaris, això és tant cert, com que de l’any 1978 ençà , sota la ‘Democraciola’ , NO s’ha fet des de les administracions publiques catalanes el que cabia esperar.
El Déu de la misericòrdia va escollir néixer en una família, en un poblet remot, en un suburbi recòndit i ple de problemes. Hagués pogut triar ser rei o emperador, però no ho va fer. Va triar una família. Va escollir ser Fill. Va triar una mare. Una noia que guarda en el cor un secret que ella mateixa no coneix. Una filla d'Israel, elegida per ser la mare del seu Creador, i que misteriosament acaba centrant el camí de la salvació en la història humana. Una criatura humil i feble com tots nosaltres, que ha acceptat amb coratge de ser sorpresa per Déu, i des d'aquest moment resplendeix amb una gràcia i llum noves. Una dona plenament inserida en un temps i en un poble, que treballa, que va al temple, immersa del tot en aquest misteri en el seu quefer quotidià. I que, anys més tard, en presència del Fill moribund, estendrà la seva maternitat per abraçar la humanitat entera. La protagonista d'aquesta història és Maria de Natzaret, la veu narrativa és la de Francesc, per a qui Maria és la pedra angular de la pedagogia de la misericòrdia a la qual ha dedicat el nou Jubileu
Casa Carbonell i Forns 1909-1910
De nuevo en ruta por Mallorca y para estrenar esta nueva temporada nos vamos a visitar este precioso llogaret que pertenece a Algaida. Para llegar a Pina desde Palma el camino más directo es por la carretera de Manacor y salir por la rotonda hasta Pina. Sa Font de Pina Lo primero que nos encontramos al llegar a este pequeño pueblo es la Creu de Terme de Pina y justo al lado de esta se encuentra Sa Font de Pina. Un precioso jardín en el que podemos pasear y donde se encuentra la antigua fuente, protegida por una capilla de piedra y una especie de caseta abierta donde se conservan los antiguos lavaderos públicos. Todo ello de origen árabe. También pudimos ver unos antiquísimos eucaliptos que eran súper altos y le daba al lugar un ambiente muy especial. Nos dirigimos hacia el interior del pueblo hasta llegar a la plaza principal donde se encuentra la iglesia de Pina. Església Parroquial de Sant Cosme y Sant Damià Aunque este día la iglesia no estaba abierta (como nos ha pasado casi siempre) pudimos observar las dos torres que presiden esta iglesia que están coronadas por dos estatuas de piedra que representan a los santos médicos de Sant Cosme y Sant Damià. A los que está dedicada esta iglesia parroquial. Se construyó durante el siglo XIX aprovechando parte de una estructura anterior y fue obra, entre otros, de Vicenç Matas. En esta plaza vimos una estatua dedicada a un santo en la que podemos leer "Poble que estima, poble venturós". No se muy bien a que santo está dedicada la estatua porque la placa que lo ponía había desaparecido. Convent de les Franciscanes Filles de la Misericòrdia Justo detrás de la iglesia se encuentra el Convento de las Franciscanas. Fundado en 1856 está formado por un edificio que forma parte de la estructura exterior de la iglesia y otro de construcción posterior (1891) que está en la parte de atrás al otro lado de la calle. Ambos edificios unidos por un puente. Aunque los molinos no son lo que más destaca de este pueblo, todavía queda una buena muestra de un molino de viento en la calle de Sant Plàcid que forma parte de un restaurante al que tenemos que ir algún día. Es Molí de Pina es un restaurante familiar en el que sirven comida mallorquina. Lo último que fuimos a visitar fue un pequeño mirador que se encuentra a la salida de Pina en dirección a Sineu. Desde este mirador se puede observar el valle de Pina y otro de los más de miles de rincones mágicos que esconde esta isla. Nos despedimos de vosotros desde los jardines de Sa Font de Pina en los que uno se vuelve a enamorar. ¡Hasta la próxima!
Flickr is nothing without you, our community. We want to make sure this community continues to thrive, grow, and inspire, so we've made some big changes.
El primer llibre del Papa més estimat de tots els temps.Per vegada primera, en un llibre entrevista signat per ell, Francesc es dirigeix a cadascun dels homes i dones del planeta en un diàleg senzill, íntim i personal. El Papa afronta el tema de la misericòrdia, tan central en el seu ensenyament i en el seu testimoniatge, a través de la seva experiència personal com a sacerdot i pastor. Explica els motius d'un Any Sant extraordinari que ell va desitjar amb tot el seu ímpetu, parlant a totes les ànimes &de dins i fora de l'Església& que busquen donar un sentit a la vida, trobar un camí de pau i de reconciliació, una cura a les ferides físiques i espirituals. És la síntesi del seu magisteri i el seu pontificat. Per revelar tot el seu pensament, ha triat al periodista del Vaticà, Andrea Tornielli, el més proper al pontífex, garantia, doncs, de rigor i solvència. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
