Mare de Déu de Montserrat Sagrada Família Ens els antic tallers de Natzaret, ara els nous locals, hi veiem aquestes dues imatges.
Les sessions de Nadal 2015 ja han començat. I les primeres famílies m'han visitat en un bonic bosc a Sant Cugat, on passen una estona divertida per endur-se un record, mentre riem, juguem amb l'atrezzo (tot ho que és de fusta està fet per mi), i fem fotos boniques. Amb la Claudia, en Miquel i la Cloe,
El pasado día 7 fuimos a la Fageda d'en Jordà, en la zona volcánica de la Garrotxa. Se llega desde Olot, por la carretera que lleva a Santa Pau, en el kilómetro 4. Resultó una experiencia muy agradable, ya que el lugar es precioso y mucho más en otoño. El punto de inicio es el área de información de Can Serra., donde hay un parking para dejar el coche. Conviene llegar temprano, sobre todo ahora en el otoño, para poder encontrar sitio. Desde allí salen diversas rutas para visitar toda la zona volcánica. Nosotros nos decidimos por la ruta 2, de color azul y conocida como ruta Joan Maragall, y parte de la 1, de color rojo, que es la que conduce al volcán de Sta. Margarida, hasta llegar a la iglesia de Sant Miquel de Sacot. Unas tres horas, ida y vuelta, parando para comer algo y sacar fotos. Mapa del recorrido Como decía, la ruta comienza en el área de Can Serra. Hay un punto de información, con una chicas muy agradables, que te darán un mapa de la zona a pesar de que todos los caminos están perfectamente señalizados. También hay unos aseos y una pequeña zona de picnic. Desde aquí se pueden coger los carromatos que te dan un paseo por el hayedo. Carromatos Tras cruzar la carretera por un paso subterráneo, entramos en el hayedo, dejando un monolito en memoria de Joan Maragall a nuestra derecha. Un espectáculo de tonalidades marrones, rojizas y ocres se abre ante nuestros ojos. Entrada a la Fageda Conforme avanzas te encuentras rodeado de hayas totalmente peladas y una alfombra de hojas a tus pies. Hay que tener cuidado ya que las hojas tapan en muchas ocasiones las piedras del camino y puedes torcerte el tobillo. Recomiendo ahora en el otoño hacer la ruta con botas en lugar de zapatillas deportivas, para llevar más protegidos los tobillos. Pero bueno, por ir se puede ir en minifalda y tacones, como pude observar en una señorita que también andaba por allí. Terreno empedrado El camino, como he dicho antes, está perfectamente señalizado, no hay pérdida y puedes relajarte disfrutando del paisaje, mientras los peques corren de un lado a otro jugando con las hojas. Indicaciones en cada cruce Jugando con las hojas sendero sin pérdida Finalmente después de caminar 45 minutos a paso de caracol se abandona la fageda y se coge un sendero bastante limpio que conduce hasta una pista asfaltada por donde se llega a la cooperativa La Fageda. Se puede visitar e incluso te invitan a un yogurt. En nuestro caso, quizás otro día. Sendero que conduce a la pista asfaltada Camino a la cooperativa Una vez pasada la cooperativa llegas a una masía y a su izquierda sale un pequeño sendero que es el que te llevará a la iglesia de Sant Miquel. Se trata de subir una torrentera que para un adulto no presenta ninguna dificultad, pero que para un peque de 3 años es complicada. Hay que tener cuidado y subir poco a poco, procurando apoyar bien los pies para evitar resbalar. Torrentera Finalmente se llega a Sant Miquel de Sacot, una iglesia románica que fue reconstruida en el siglo XVIII. Sant Miquel de Sacot Desde este punto tenemos vistas del Pirineo con sus picos manchados por las primeras nieves. Detrás de la iglesia continúa el camino que, más adelante y tras una ascensión algo pronunciada, te conduce al volcán de Sta. Margarida. Nosotros nos dimos la vuelta aquí, pero en primavera puedes dar toda la vuelta visitando también el volcán Croscat y finalizando en el área de Can Serra. Son 12 km, algo largo, pero no muy duro para hacerlo con lo peques si están acostumbrados a caminar. En nuestro caso sólo llevábamos unos pequeños bocadillos, pues teníamos previsto comer por la zona, ya que por las fechas en que estábamos pensamos que haría mucho más frío. Vista de los pirineos Un par de panorámicas de los dos lados. Sant Miquel de Sacot Pirineos nevados Después de descansar un rato y comer algo iniciamos el camino de bajada por la torrentera. Si la subida es algo complicada, la bajada es un poco más difícil. Hablo, claro, para el peque. El mayor disfruta como un enano Bajada por la torrentera Una vez abajo, volvemos a entrar en el hayedo y, claro, comienzan nuevamente los juegos con las hojas. Así, tras disfrutar nuevamente de este delicioso paisaje volvemos al parking de Can Serra y nos dirigimos al restaurante de Can Xel, a un par de kilómetros en dirección a Santa Pau, donde comemos muy bien y a un precio razonable. Dejo algunas fotos de este precioso lugar y un par de enlaces de interés. Turisme Garrotxa Restaurante Can Xel
Les sessions de Nadal 2015 ja han començat. I les primeres famílies m'han visitat en un bonic bosc a Sant Cugat, on passen una estona divertida per endur-se un record, mentre riem, juguem amb l'atrezzo (tot ho que és de fusta està fet per mi), i fem fotos boniques. Amb la Claudia, en Miquel i la Cloe,
Mare de Déu del Carme Mare de Déu de Montserrat Sagrada Família Immaculada Mare de Déu dels Dolors Fou projectada per Pedro Martín Cermeño, i dirigiren les obres Damià Ribas i Francisco Paredes. Començada el 1753, tardà dos anys a construir-se. Originàriament era de planta quadrada, amb una cúpula central que se sostenia sobre quatre pilars. A l’interior hi havia la tomba del marquès de la Mina, obra de Joan Enric, destruïda durant la guerra civil de 1936-39. La façana és un bon exemple d’arquitectura religiosa barroca, inspirada en les esglésies jesuítiques de Roma i, per tant, dintre les formes barroques romanes de l’Escola de Fontana. És composta de dos pisos; el superior, més estret que l’inferior, que s’uneix amb ell mitjançant dos estreps en voluta a manera de cartel·les invertides, i es corona amb un frontó. Les estàtues de sant Miquel a la fornícula central, de santa Maria de Cervelló i sant Pere Gonçal Telm als extrems superiors, obra de l’escultor Pere Costa, completaven la façana fins a la guerra civil de 1936-39, que desaparegueren; La façana exornada també tenia escultures de Carles Grau. L’interior de l’església fou reformat el 1863 per Elies Rogent, i s’ampliaren les dues naus laterals, separades de la central per columnes toscanes. Aquesta reforma féu desaparèixer l’altar major original, obra de Deodat Casanoves, del qual només restà (fins el 1936) la imatge de l’arcàngel titular, obra de Lluís Bonifaç. L’església és una obra destacada de l’arquitectura barroca classicista a Catalunya.
Les sessions de Nadal 2015 ja han començat. I les primeres famílies m'han visitat en un bonic bosc a Sant Cugat, on passen una estona divertida per endur-se un record, mentre riem, juguem amb l'atrezzo (tot ho que és de fusta està fet per mi), i fem fotos boniques. Amb la Claudia, en Miquel i la Cloe,
Les sessions de Nadal 2015 ja han començat. I les primeres famílies m'han visitat en un bonic bosc a Sant Cugat, on passen una estona divertida per endur-se un record, mentre riem, juguem amb l'atrezzo (tot ho que és de fusta està fet per mi), i fem fotos boniques. Amb la Claudia, en Miquel i la Cloe,
Les sessions de Nadal 2015 ja han començat. I les primeres famílies m'han visitat en un bonic bosc a Sant Cugat, on passen una estona divertida per endur-se un record, mentre riem, juguem amb l'atrezzo (tot ho que és de fusta està fet per mi), i fem fotos boniques. Amb la Claudia, en Miquel i la Cloe,
Del 24 al 27 de setembre a Hostalric, quatre dies amb activitats per a tota la família com teatre, espectacles,
Les sessions de Nadal 2015 ja han començat. I les primeres famílies m'han visitat en un bonic bosc a Sant Cugat, on passen una estona divertida per endur-se un record, mentre riem, juguem amb l'atrezzo (tot ho que és de fusta està fet per mi), i fem fotos boniques. Amb la Claudia, en Miquel i la Cloe,
Excursions a Setcases amb nens, activitats i rutes en família, Puig de les Agudes, Bosc de Sant Miquel, Vallter, Ulldeter, miradors, riu Ter
Les sessions de Nadal 2015 ja han començat. I les primeres famílies m'han visitat en un bonic bosc a Sant Cugat, on passen una estona divertida per endur-se un record, mentre riem, juguem amb l'atrezzo (tot ho que és de fusta està fet per mi), i fem fotos boniques. Amb la Claudia, en Miquel i la Cloe,
Excursions a Setcases amb nens, activitats i rutes en família, Puig de les Agudes, Bosc de Sant Miquel, Vallter, Ulldeter, miradors, riu Ter
Ramon Viñas i Basegaña, va néixer a Vinyolas d'Oris, just front l'església. Al tres anys els seus pares es traslladant al veïnat de Can Branques dins el terme d'Oris, a la casa nomenada Can Barral on passa la seva infantesa fins que es casa. Comparteix el Colegi amb les feines del camp, ajudant amb tot lo que es menester als seus pares, tal com sabem, a una casa de pages sempre hi ha feina a fer. Arribat el moment de escollir professió, busca un aprenentatge en algun dels tallers de Torelló. Vila on hi han tots els caires d'oficis. Comença a treballar a un taller de torneria mecànica, taller que es troba pujant cap el cementiri, concretament darrera de Can Vives. La monotonia del taller no va amb el seu caràcter, busca algu amb mes llibertat. Un dia passant pel carrer de Sant Miquel, el eix de la Vila, entra al despatx de La Comarcal, empresa de transports que a mes, te la delegació de Renfe, molt forta ja que a l'època el ferrocarril era el gran transportista dins el estat Espanyol a mes d'altres feines a fabriques del Poble. Dicidid entra al despatx i demana feina al Avi Vinyeta, el qual li dona un marge de proba. Les oficines de La Comarcal al carrer de Sant Miquel amb el retol de RED NACIONAL DE FERROCARRILES ESPAÑOLES. Deixa el taller i aposta per La Comarcal, juganse el lloc de treball dins la torneria, ja que el Avi Vinyeta, nomes li va dir que feria una prova de set dies. Si valia es quedaria, sino auria de prescindir d'ell. El Ramon comença la feina de camàlic treballant amb varis xofers de l'empresa per fer la proba dins els diferents caires del transport, fil,ciment, aram, fuste i als set dies torna a l'oficina on tots els xofers que havia anat durant la setmana ja habian passat el" parte." El Ramon va passa la prova i entra a formar part de la família de empleats de la comarcal. La proba dels set dias fora porque estava molt prim, i com es sabut la feina de camàlic mereix de ser forçut, cosa que a primera vista al Avi Vinyeta no li feia el pes. Al temps com la majoria dels camàlics, el xofers que els veien amb interes els hi deixaven fer fen maniobres dins les fabriques, aculant i desculant de molls, cambiant de magatzem, preparant el camió pel mati, dins el garatge, d'oli, aigua, valvulines i altre nivells, aixi de mica en mica aprengue de xofer i obtenint el Carnet de conduir. Amb el carnet a la ma començar a menar un camió de la empresa. Un Ford V8 de benzina, també nomenat" el carrabiner", que mai he sapigut esbrinar que cony significava "carrabiner" al camió. Amb aquest vehicle nabe a Sant Joan de les Abadeses concretament, la carretera d'Ogassa on hi havia varies fabriques de ciment. Carregaven els sacs a ma, per els contractistes de Torelló on prèviament habien portat els sacs buits de espart en el que es carretejava el ciment a l'època. Un altre de les feines del Ramon era, quan arribaven trens de carbó, al ser el vehicle bolquet de l'empresa carregaba a granel amb la pala a l'estació de Torelló, el carbó per fer funcionar els forns de la Farga Lacambra, empresa molt reconeguda arreu per la seva fabricació de fil d'aram. Amb el temps el Ramon es envalantona, decidint muntar-se per el seu conte. Era una època de feina i compra un Pegaso Comet. Un magatzem de materials de construcció li havia ofert feina fixa i era la hora de estrena com empresari. Cosa que amb el temps li va funcionar, mes endavant compra un altre camió i alterna la feina de el material de construcció amb una empres textil de torelló. El remolq per si fa falta. El 4L dels recados. Actualment el Ramon viu jubilat, cuidant del seu hort, front casa seva acompanyat per el seu inseparable gosset. Dos de els seus fills cuiden del negoci, mantenint-se dintre batibull que ens ha tocat viure darrerament. Xavier Castells i Quintana.
ruta circular
Les sessions de Nadal 2015 ja han començat. I les primeres famílies m'han visitat en un bonic bosc a Sant Cugat, on passen una estona divertida per endur-se un record, mentre riem, juguem amb l'atrezzo (tot ho que és de fusta està fet per mi), i fem fotos boniques. Amb la Claudia, en Miquel i la Cloe,
Marc Abril assumeix la direcció de l’espectacle amb canvis en la distribució d’escenes i innovacions tècniques destacades com el vol de diversos personatges “Els Pastorets de Mataró”, un dels espectacles nadalencs més emblemàtics del país, aixecarà el teló aquest proper diumenge, dia 21, a les cinc de la tarda. Al voltant de 300 persones participen en el muntatge, entre actors, personal de sala, músics, equip de logística i tècnics. Tots ells posen el seu granet de sorra per tirar endavant aquest espectacle quasi centenari, del qual se’n faran deu representacions fins que el 25 de gener, àngels, dimonis i pastors s’acomiadin fins al Nadal del 2015. “Els Pastorets” fan 98 anys i encaren el centenari sota la direcció de Marc Abril, que pren el relleu de Ferran Camps al capdavant de l’espectacle. Abril, gran coneixedor d’un muntatge en el qual ha representat –com diu la dita- tots els papers de l’auca, ha introduït diversos canvis en l’espectacle. A partir d’aquest any, l’espectacle comptarà amb un entreacte menys, dos en comptes de tres, ja que el que fins ara era pròleg s’integra amb les escenes del començament del primer acte. Això, sumat a algunes modificacions en la distribució de les escenes, pretén aconseguir un espectacle més àgil. En l’apartat tècnic també hi ha novetats importants. S’ha instal·lat un sistema de vols, de manera que personatges com els arcàngels Sant Miquel i Sant Gabriel, Jonàs i Mataties i les bruixes apareixen volant en algunes escenes, creant un efecte molt espectacular. Nou cartell i canvis en dos decorats Una altra de les novetats és el nou decorat de l’escena de les Bruixes i la restauració del teló de les carotes que apareixen en aquesta mateixa escena, seguint la campanya de restauració que l’entitat duu a terme durant els darrers anys. Com és habitual, els encarregats de realitzar aquesta tasca han estat els especialistes del taller d’escenografia Castells. L’espectacle també estrena una nova imatge gràfica, obra del pintor mataroní Josep Maria Codina, que ha fet el cartell per a les dues properes temporades. El cartell de Codina mostra dues ales, una blanca i una vermella, que representen l’arcàngel Sant Miquel i Satanàs, els representants del Bé i del Mal, que s’enfronten als Pastorets. DIRECTOR ARTÍSTIC: MARC ABRIL (1978) Aquest any, Marc Abril pren el relleu de Ferran Camps en la direcció de l’espectacle. Abril és un director amb un ADN típic de la Sala Cabanyes, on ha fet tots els papers de l’auca, tant als Pastorets com en la resta d’espectacles de l’entitat. Com a director, va debutar l’any 2001 amb “La Bella Adormida”, conjuntament amb Xevi Ribas, Raquel Codolà i Marta de Santos. Les darreres Fires, va tornar a dirigir el muntatge –aquest cop en solitari- amb un gran èxit de públic, la qual cosa va fer que es reposés els mesos de setembre i octubre. A més, ha participat en múltiples muntatges, com a actor, músic, escenògraf o tècnic. DIRECTOR MUSICAL: GENÍS MAYOLA (1949) Amb nou anys es va iniciar en el món de la música. Després d’estudiar al Conservatori de Badalona, va decidir cantar les seves pròpies cançons arran de l’assassinat del cantautor xilè Víctor Jara el 1973. Defensor d’una cançó compromesa amb la societat, el 1983 va impulsar la coral Primavera per la Pau. A la Sala Cabanyes, va ser el director musical d’“Els Pastorets de Mataró” entre els anys 1998 i 2001 i ha portat la part musical de moltes obres. Com a actor ha participat en els muntatges “El cant de la balena abandonada”, “Adreça desconeguda”, “La comèdia dels errors”, “Un violinista a la teulada” i “El diari d’Anna Frank”. DIRECTORA COREOGRÀFICA: HEIDI CONSEGAL (1972) Ballarina professional de dansa contemporània, actualment a la Companyia Roseland Musical, també és professora de dansa clàssica i contemporània als centres de dansa Anna Maleras, Vincles i dirigeix l’Escola de Dansa Dúnia. S’ha format amb professors com Artemis Plaja Markessinis, Mar Moreno, Toni Mira, Ramon Oller, Risa Steinberg, Jennifer Muller o Sandrine Rouet, entre d’altres. És l’encarregada de la dansa dels patinadors de la Federació Catalana de Gel i del F.C. Barcelona i també porta la direcció artística del Castell de Montjuïc durant les Festes de la Mercè. ELS PASTORETS DE MATARÓ: l’espectacle de Nadal a Catalunya "Un dia a Mataró" Visita a llocs emblemàtics de la ciutat de Mataró (activitat per a grups) Dinar en un restaurant a prop del teatre i a la tarda assistència a la representació d’Els Pastorets de Mataró Consulteu preu oferta i llocs d'estacionament d'autocars a [email protected] Visita per “Els Pastorets de Mataró" Consulteu possibilitat de fer una visita guiada per la Sala Cabanyes un cop acabada la representació Cal reservar a [email protected] Preus Llotja:15€ Platea:15€ Amfiteatre: 13€ Descomptes Grups a partir de 20 persones Majors de 65 anys Família nombrosa Nens fins a 10 anys Socis del Club TR3SC (Ofertes no acumulables) Aparcaments prop del teatre Plaça de les Tereses Pl. de les Tereses, s/n Parc Central de Mataró Camí de la Geganta, s/n Activitats paral·leles Els Pastorets de Mataró. Quants anys dius que fa?" Dijous 11 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre. Conferència a càrrec d’Immaculada Llorens i Villagrasa, membre de Sala Cabanyes i secretària de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. Ca l'Arenas (Carrer Argentona, 64) Organitza: Associació Amics de ca l’Arenas. Participació al programa 1món.cat de la Xarxa de Comunicació Local de Catalunya Dissabte 13 de desembre, de 6 a 8 de la tarda Tallers de Maquillatge i Actuació de les Pedretes A la fira de Nadal de la Plaça Santa Anna Dissabtes 13 i 20 de desembre, de 6 a 8 de la tarda Passejada de Jonàs i Mataties per la Riera Dissabtes 13 i 20 de desembre, de 6 a 8 de la tarda SSMM els Reis Mags visiten Els Pastorets de Mataró A la representació del dia 6 de gener, per fer l'ofrena a l'escena del Naixement Un cop acabada la representació, compartiran una estona amb tots els presents. A les xarxes socials ens pots trobar a: www.facebook.com/SalaCabanyes @salacabanyes @pastoretsmataro @salacabanyes www.youtube.com/salacabanyes
Ramon Viñas i Basegaña, va néixer a Vinyolas d'Oris, just front l'església. Al tres anys els seus pares es traslladant al veïnat de Can Branques dins el terme d'Oris, a la casa nomenada Can Barral on passa la seva infantesa fins que es casa. Comparteix el Colegi amb les feines del camp, ajudant amb tot lo que es menester als seus pares, tal com sabem, a una casa de pages sempre hi ha feina a fer. Arribat el moment de escollir professió, busca un aprenentatge en algun dels tallers de Torelló. Vila on hi han tots els caires d'oficis. Comença a treballar a un taller de torneria mecànica, taller que es troba pujant cap el cementiri, concretament darrera de Can Vives. La monotonia del taller no va amb el seu caràcter, busca algu amb mes llibertat. Un dia passant pel carrer de Sant Miquel, el eix de la Vila, entra al despatx de La Comarcal, empresa de transports que a mes, te la delegació de Renfe, molt forta ja que a l'època el ferrocarril era el gran transportista dins el estat Espanyol a mes d'altres feines a fabriques del Poble. Dicidid entra al despatx i demana feina al Avi Vinyeta, el qual li dona un marge de proba. Les oficines de La Comarcal al carrer de Sant Miquel amb el retol de RED NACIONAL DE FERROCARRILES ESPAÑOLES. Deixa el taller i aposta per La Comarcal, juganse el lloc de treball dins la torneria, ja que el Avi Vinyeta, nomes li va dir que feria una prova de set dies. Si valia es quedaria, sino auria de prescindir d'ell. El Ramon comença la feina de camàlic treballant amb varis xofers de l'empresa per fer la proba dins els diferents caires del transport, fil,ciment, aram, fuste i als set dies torna a l'oficina on tots els xofers que havia anat durant la setmana ja habian passat el" parte." El Ramon va passa la prova i entra a formar part de la família de empleats de la comarcal. La proba dels set dias fora porque estava molt prim, i com es sabut la feina de camàlic mereix de ser forçut, cosa que a primera vista al Avi Vinyeta no li feia el pes. Al temps com la majoria dels camàlics, el xofers que els veien amb interes els hi deixaven fer fen maniobres dins les fabriques, aculant i desculant de molls, cambiant de magatzem, preparant el camió pel mati, dins el garatge, d'oli, aigua, valvulines i altre nivells, aixi de mica en mica aprengue de xofer i obtenint el Carnet de conduir. Amb el carnet a la ma començar a menar un camió de la empresa. Un Ford V8 de benzina, també nomenat" el carrabiner", que mai he sapigut esbrinar que cony significava "carrabiner" al camió. Amb aquest vehicle nabe a Sant Joan de les Abadeses concretament, la carretera d'Ogassa on hi havia varies fabriques de ciment. Carregaven els sacs a ma, per els contractistes de Torelló on prèviament habien portat els sacs buits de espart en el que es carretejava el ciment a l'època. Un altre de les feines del Ramon era, quan arribaven trens de carbó, al ser el vehicle bolquet de l'empresa carregaba a granel amb la pala a l'estació de Torelló, el carbó per fer funcionar els forns de la Farga Lacambra, empresa molt reconeguda arreu per la seva fabricació de fil d'aram. Amb el temps el Ramon es envalantona, decidint muntar-se per el seu conte. Era una època de feina i compra un Pegaso Comet. Un magatzem de materials de construcció li havia ofert feina fixa i era la hora de estrena com empresari. Cosa que amb el temps li va funcionar, mes endavant compra un altre camió i alterna la feina de el material de construcció amb una empres textil de torelló. El remolq per si fa falta. El 4L dels recados. Actualment el Ramon viu jubilat, cuidant del seu hort, front casa seva acompanyat per el seu inseparable gosset. Dos de els seus fills cuiden del negoci, mantenint-se dintre batibull que ens ha tocat viure darrerament. Xavier Castells i Quintana.
activitats al voltant del llac
Les sessions de Nadal 2015 ja han començat. I les primeres famílies m'han visitat en un bonic bosc a Sant Cugat, on passen una estona divertida per endur-se un record, mentre riem, juguem amb l'atrezzo (tot ho que és de fusta està fet per mi), i fem fotos boniques. Amb la Claudia, en Miquel i la Cloe,
Les restes del castell estan situades dalt d’un turó, damunt del nucli vell de Font-rubí, a un nivell inferior i trobem les restes de Sant Miquel, la seva església. El lloc està documentat de…
publicat per http://www.menutsgirona.cat Teatre de Blanes (Blanes) Diumenge 7 de desembre de 2014 | 17:30 h A partir de 3 anys 6 € Nit de Nadal! Lluquet i Rovelló es disposen a escoltar de boca de l’àvia Maria la història d’uns pastorets que, fa molt de temps, van anar fins a Betlem per veure l’infant Jesús. Compte, nois! No us adormiu o bé anireu a parar dins de la història i us les haureu de veure amb Satanàs i el seu ajudant Llucifer. Ai, que Sant Miquel us ajudi! Descobriu a “Pastorets, Pastorets!” la clàssica història del nostre Nadal, en una nova adaptació plena de música i de bon humor, pensada i creada per a tota la família! Venda anticipada d’entrades: A la taquilla del teatre, els dijous i divendres de la mateixa setmana de l’espectacle, de 17.30 a 19.30 h. i una hora abans de l’espectacle. Organitza: Associació Rialles de Blanes +info rialles.cat
Imatge publicada a la pàgina 28 del llibre "El Bertí: Flaixos d'una cinglera" (ISBN: 978-84-606-5442-1, Dipòsit legal: B-4165-2015). La primera referència documental del mas Febrer la trobem en el fogatge de 1553 amb la presència del Jaume Febrer com a cap de família, tot i això la construcció d'aquest mas podria ser anterior al segle XIV. La resta de documentació moderna conservada en el bisbat de Vic fa referència a la família Febrer com una de les més importants de la parròquia de Sant Miquel Sesperxes, juntament amb el mas Presseguer i el Pou. Els habitants del mateix mas, fins fa poc, es cognomitaven encara Febrer. Un petit element ornamental de la porta data una possible reforma al 1565, moment d'ampliació del mas. És una masia formada per dos cossos adossats i articulats al voltant d'altres dependències agricola-ramaderes. La construcció principal consisteix en un edifici de baixos més dos pisos i golfes de planta rectangular orientada sud-nord, amb una coberta a doble vessant i de pendent no gaire pronunciat. La façana presenta els murs de paredat comú utilitzant pedres de petites i mitjanes dimensions lligades amb morter i pedres cantoneres que actuen tant d'element arquitectònic com d'element decoratiu. La portalada d'accés la conforma un arc de mig punt adovellat i amb un escut de la nissaga i una data. Aquest element es troba situat a la dovella central, en forma de semi-cercle formant una forma geomètrica oval. Les obertures conformades per finestres apareixen emmarcades per carreus de pedra ben tallats i de dimensions considerables seguint una organització en vertical. En aquest punt destaca una finestra escultòricament molt ben treballada, d'acabat apuntat i on es troben esculpits dos caps humans. L'estructura interna del mas segueix la modulació estàndard on tota la planta inferior de la casa estaria destinada als estables, característica molt comuna de les masies ramaderes i la part superior a les dependències d'ús privat. Una segona construcció, annexada a l'estructura anterior per la banda est, segueix la mateixa tècnica constructiva anterior i conforma una petita porxada. Aquest conjunt arquitectònic presenta altres estructures annexes de factura força moderna i dedicades als animals. Dins el mateix recinte del mas hi ha un pou mina per comprendre els recursos hidràulics necessaris tant per consum humà com animal. A prop de l'edifici, en el revolt d'accés a la carretera, es troba un forn de calç d'ús domèstic que presenta una clara relació amb el funcionament del mas en època moderna. A Google Maps.
passejada voltejant el pantà
Què visitar a Montblanc amb nens en família dins i fora muralles, torres, parc, el Francolí, clickània, llegenda Sant Jordi, excursions
Les sessions de Nadal 2015 ja han començat. I les primeres famílies m'han visitat en un bonic bosc a Sant Cugat, on passen una estona divertida per endur-se un record, mentre riem, juguem amb l'atrezzo (tot ho que és de fusta està fet per mi), i fem fotos boniques. Amb la Claudia, en Miquel i la Cloe,
Alt Empordà amb nens, activitats i excursions en família, Aiguamolls, Cap de Creus,l'Albera, Camins de Ronda Costa Brava, Sant Pere de Rodes
Los dos camiones de Mudanzas Bonnevie en los últimos tiempos. Un Pegaso Comet de primera serie, con carrocería capitone, fabricada. Caja y cabina unidas. Barreiros Saeta, último vehículo de la empresa. El todo vale, estrenado en el mundo del transporte acabó con las empresas profesionales.
a la recerca d'animals de fusta
resseguint l'antiga via del tren de la fusta
itinerari senyalitzat
Tumblr Blog
