Some inspiration for effects on text inputs using CSS transitions, animations and pseudo-elements by Codrops.

The Kofi (/ˈkoʊɡi/ KOH-gee) or Cogui or Kágaba, meaning "jaguar" in the Kogi language,[2] are an indigenous ethnic group that lives in the Sierra Nevada de Santa Marta in Colombia.

I un any més arribarà la primavera. La rebrem contents i amb ganes de bon temps, però el fred encara serà present i engegar el forn continuarà venint de gust. En el taller que vaig assistir fa uns dies, la Mercè Cabestany ens va donar la recepta del cóc d'oli que var ser servit a les postres. Era tan bo que l'he volgut fer tot introduint alguna modificació. La mesura que he usat és la d'un iogurt però que és susbstituit per llet. Hi he afegit farina de garrofa per a donar-li color. El motlle emprat és d'11 cm de diàmetre per 9 cm d'altura. Necessitarem:  - 1 mesura de iogurt (mi) de llet  - 1 branca de romaní  - 2 (mi) de farina   - 1 (mi) de farina de garrofa   - 1 (mi) de sucre  - 1 (mi) d'oove - oli d'oliva verge extra  - 2 ous  - 8 g de llevat en pols  - 15 avellanes trossejades Farem: Infusionem la llet amb la branca de romaní fins que bulli, apaguem el foc i reservem. Engeguem el forn a 170º. Barregem els ous i el sucre en un bol gran. Incorporem les farines i l'oli remenant. Anem incorporant la llet continuant remenant. Afegim el llevat i trossets petits de les fulles de romaní. Finalment hi posem les avellanes. Aboquem la massa en un motlle oliat. Enfornem i controlem que es cogui bé, aproximadament uns 50', per al meu motlle i forn. La flaire que fa la cuina és de camp: el romaní deixa empremta. El suplement dominical ens parla de la primavera i jo m'imagino passejant per París que és una preciositat tot l'any però especialment en aquesta estació. Sous le ciel de Paris, Zaz.

Potser perquè m’agraden els seus colors i la seva llum. Potser perquè m’agraden els seus fruits. I potser perquè m’agrada el camp com està ara. Sigui pel motiu que sigui la tardor és l’estació que més m’agrada. I reservar uns dies de vacances per a gaudir-la és tot un luxe. Així que aprofitem per a fer un reset i veure què ens vindrà de gust preparar amb els productes de temporada. Fa uns dies vaig veure en un programa de la Sarah Wiener com esmorzaven confitura de llet i nosaltres la fem per a tenir-la a punt per a uns quants dies. Per a tres pots petits, Necessitarem:   -        1 litre de llet sencera i fresca   -        900 g de sucre   -        1 cullerada sopera de flors de tarongers o una beina de vainilla   -        1 barreta de regalèssia Farem: Posarem la llet en una cassola esmaltada (i que sigui alta per quan bulli). Hi afegim el sucre, les flors de taronger i la regalèssia tallada a trossets. Haurem de tenir el foc mitjà i anar remenant perquè no s’aferri. Deixem que es cogui uns 45 minuts o fins a tenir una crema espessa i amb textura cremosa. Passat el temps posem la cassola sobre aigua freda i remenem fins que es refredi. Distribuïm en pots esterilitzats i tanquem hermèticament. Podrem guardar-la un parell de mesos. Si obrim un pot, caldrà guardar-lo al frigorífic i consumir-lo en uns quinze dies. L’energia que ens donarà l’esmorzar farà que ens calcem bé i sortim a passejar per a gaudir de la natura en aquesta època de l’any. Un pas rere l’altre... Mil pasos, Soha.

Un dels petits grans plaers dels diumenges és poder esmorzar tranquil·lament a casa mentre llegeixes la premsa. Vas a comprar-la i camí de casa fulleges per sobre què t'hi trobaràs. Vet aquí que en un dels suplements hi veus unes receptes de xocolata i no et pots reprimir d'arribar a casa i preparar quelcom amb ella, encara que saps que esmorzaràs una mica més tard. Usarem els motlles per a gofres Lékué que ens facilitaran la feina i farem servir farina de garrofa que ajudarà a donar-li un gust ben bo sense embafar. Unes violetes africanes comprades el dia abans ens alegraran la vista. Per a vuit gofres, Necessitarem:  - 100 g de farina de garrofa  - 50 g de farina  - 25 g de xocolata en pols  - 2 g de sal  - 3 rovells d'ou  - 250 g de formatge mascarpone  - 100 ml de llet  - 100 g de sucre morè  - 85 g de mantega fosa  - 2 cullerades (cafè) de llevat en pols  - 3 clares d'ou per acompanyar:  - 2 cullerades soperes de melmelada al gust  - 1 cullerada sopera d'aigua  - nabius Farem: Posem el forn a escalfar a 220º. Barregem les dues farines, la xocolata, la sal, els rovells, els formatge, la llet, la mantega, el sucre i el llevat amb l'ajut del robot de cuina, a velocitat moderada. Seguidament hi afegim les clares muntades a punt de neu amb un xic de sal. Treballem bé la barreja i la distribuïm als motlles. Enfornem i deixem que es cogui durant 10'. Traiem del forn i desemmotllem en una safata de forn folrada de paper vegetal. Tornem a enfornar perquè es coguin per l'altre costat uns 5'. Cadascú els pot acompanyar amb allò que més els agradi. Nosaltres hem posat melmelada en una paella amb aigua fent un coulis lleuger per a coure els nabius durant un parell de minuts. Emplatem i ja podem llegir el diari mentre ens els mengem. Simply Red ens acompanya, Four your babies. Es presenta un dia tranquil...

I quan arriben aquestes dates, un any més, tornem a participar en la convocatòria per als bloguers gastronòmics que organitza tradicionalment la revista Cuina amb motiu de la celebració del Dia Cuina que es fa a Manlleu en el marc de la Fira Gastronòmica de Porc i Cervesa. Enguany la protagonista de les receptes és la cervesa, amb la que ja havíem fet un pernil cuit amb cervesa negra i regalèssia, i ara hem de tornar a pensar alguna que en porti, sigui de qualsevol classe. Nosaltres hem agafat una de tarragonina que es fa al poble de Montferri, a la comarca de l’Alt Camp, que es diu Les Clandestines. Ens agrada, com moltes altres artesanes que es fan a les nostres contrades, i hem triat l’Atheus, que és una mica dolça: porta mel de temporada (romaní, farigola i bruc). I amb ella farem un guisat amb uns jarrets tendres de vedella a la manera tradicional. Per a tres racions, Necessitarem: -     600 g de jarret de vedella -      300 g de patates -      3 cullerades soperes d’oli d’oliva verge extra -      1 cullerada sopera rasa de farina -      1 cervesa Atheus de 33 cl de Les Clandestines -       ½ l d’aigua calenta -       unes cebes petites -       sal i pebre -       1 clau d’olor -       1 manadet d’herbes aromàtiques Farem: El vespre posem la carn a adobar amb mitja cervesa en un bol tapat amb film transparent. L’endemà escorrem i la daurem en una paella amb l’oli d’oliva. Salpebrem. Hem de dir que el jarret el vàrem comprar en tres trossos lligats que tenien a la botiga. Si preferiu, el podeu comprar sencer i tallar-lo a daus,  fer-lo de la manera més tradicional. Un cop enrossit hi aboquem l’altre mitja cervesa i empolvorem la farina per sobre amb l’ajut d’un colador i remenem . També hi afegim les cebes pelades (en una d’elles hi clavem el clau d’olor) i el manat d’herbes aromàtiques. Deixem que es vagi reduint la cervesa i quan la salsa s’hagi tornat una mica espessa hi anirem afegint aigua calenta de mica en mica,  encara que no cal que la cobreixi. Si aboquéssim l’aigua de cop, ens podria quedar el guisat aigualit. Deixarem que es cogui, més o menys, una hora a foc tranquil, tot controlant de si cal  anar afegint més aigua. Mentrestant, courem les patates al vapor. Quan veiem que la carn ja és al punt (la punxarem per a comprovar si és tova), afegirem les patates cuites perquè agafin el gust del guisat durant uns 5 minuts. Servim al moment. Follow me, Maia Vidal.

M'agrada cuinar el pop. Un ingredient que acostuma a ser entre els menús que preparo. I ara que el començarem a trobar al mercat hi serà sovint. Perquè el pop viu en aigües profundes a l'hivern i a principis de primavera s'apropa a la costa, on es queda durant l'estiu. A la revista Cuina del mes d'octubre passat, en un interessant article, parlaven de les salses catalanes, fórmules medievals per a acompanyar receptes d'avui dia, i hi havia la recepta que us he preparat avui: un deliciós romesco al qual jo hi he afegit unes patates per a arrodonir la fórmula d'Abraham Simon-Ferré. Aquí, al blog, també trobareu altres maneres de preparar el pop o el romesco: patates acompanyades de pop a la gallega, escarola amb romesco, fregitel·la de calamars a la romana amb romesco, coca de calçots o pop amb patates i carpaccio de carxofes, entre altres. No dubteu de preparar el plat d'avui, us en llepareu els dits. Ingredients per a quatre persones:  - 1 pop mitjà (aproximadament d'un kg)  - aigua  - sal  - 350-400 ml de fumet de peix per al romesco,  - 12 avellanes torrades  - 12 ametlles  - 6 grans d'all escalivats  - 6 grans d'all  - 1 o 2 llesques de pa fregit  - 1 o 2 pebrots de romesco lleugerament fregits  - 3 tomàquets escalivats  - 1 copeta de vi ranci o vi blanc  - sal   - oli d'oliva verge extra Farem: Caldrà congelar el pop un parell de dies, perquè es trenquin les fibres i sigui més tou. Per a coure'l ho farem en una olla grossa amb aigua bullent, a foc fort, i l'espantarem tres cops, és a dir, que l'agafarem amb unes pinces i el submergirem 5 segons cada cop; el traurem i quan l'aigua recuperi el bull el deixarem bullir dins l'olla entre 35/40 minuts, segons la mida del pop. El tastarem per a saber si està al punt i li afegirem la sal al final. Apaguem el foc i el deixem refredar dins l'olla. L'escorrem i el tallem a trossos. Prepararem el romesco en un morter, picant bé tots els ingredients o també passant-los per la batedora, fins a obtenir una pasta fina. Escalfem un bon raig d'oli en una cassola, i abans que comenci a fumejar, hi aboquem la picada, amb molta cura de no esquitxar-nos, remenem bé i tapem, deixant que cogui 2 minuts a foc fort i hi aboquem el fumet de peix. Afegim els trossos de pop i ho deixem coure fins que la salsa tingui la textura que ens agradi, entre 5 i 10 minuts. Deixem reposar la cassola. Jo he cuit unes patates amb pell i també les he posat dins la cassola. No cal dir que ha quedat boníssim. Això sí, tingueu pa a mà que sucareu. Un dinar rodó. Per a acompanyar-lo hem triat un vi blanc de la D.O. Terra Alta: el Notte Bianca 2016, de Garnatxa blanca, cultivat, elaborat i embotellat a l'origen per Bernaví, a la finca Mas Vernet de Vilalba dels Arcs. Molt bo i més que recomanable: fruita blanca, cítrics, anisats... estructura i salinitat. Conèixer en Marco Bernava personalment fa que per la persona sabem com és el vi. Visitar la Terra Alta i passar per Bernaví és gratificant: podeu viure qualsevol de les seves EnoExperiències. A més, teniu una bona proposta gastronòmica pels voltants. Coneixeu el restaurant Nou Moderno, al mateix Vilalba? Val la pena. Changes, David Bowie chhhh, chhhh, chhhh, changes... canvis a la cuina violeta... chhhh, chhh, chhh, changes...