Escriure una carta - Descargar como PDF o ver en línea de forma gratuita

Idees per facilitar als infants l'escriptura d'un conte.

100 paraules per escriure és un conjunt d'activitats pensades perquè els nens i nenes tot mirant un dibuix i escoltant el seu nom el ...

Escriure i llegir 249322 worksheets by BEGOÑA LATORRE LAZARO .Escriure i llegir worksheet LiveWorksheets

Guió per escriure un conte - Download as a PDF or view online for free

Pautes per ajudar als infants a planificar l'escriptura d'un conte

Mercé Rodoreda

Visita la entrada para saber más.

Caaco dos 1314_mt0108_r1_estructura_frase_verb_menjar - Download as a PDF or view online for free

Manual Gratuito de Escritura Terapéutica Creado por Helena Echeverría, psicóloga y formadora. Para descargarlo escribe tu nombre y correo electrónico y haz clic en el botón.  Al suscribirme, confirmo la política de privacidad y acepto recibir emails. Responsable: Los datos de carácter personal que me proporciones rellenando el presente formulario serán tratados por Helena Echeverría (yo misma). Finalidad: Gestionar la […]

Des de la ultima vegada que vam escriure en el blog han succeït moltes coses, Dorsal 19 no es para, perquè som com el mar que no s'esta qui...

Algú, no sé qui, va escriure que l'amor en matemàtica és un problema. En història, una guerra. En química, una reacció i en un dibuix, un cor. Però avui a casa a pres forma de pastís. De pastís de xocolata i caputxino farcit amb cor de profiteroles de nata. I és que avui les postres…

“Lluna, lluna, lluna, lluna, lluna sol…” Seguidament us presento una col·lecció preciosa de l’ Editorial Kalandraka de la mà d’Antonio Rubio i Oscar Villán. Aquesta col·lecció va ser escrita i il·lustrada sota la pregunta de: Com fem, per escriure poesia pels nens i nenes de 6 mesos? Així que són un seguit de contes rítmics…

Seguim cuinanat a tresvés dela història amb Cooking the Chef. Avui vos porto una recepta de Juan de la Mata del llibre que va escriure l’any 1747, Arte de reposteria. Ingredients: 150g farina d’ametlles 2 ous 4C sucre (jo he utilitzat sucre de coco) 1 llimona 1c aigua de tarongina (Azahar) Preparació: Precalentem lo forn a 200º. Separem les clares del rovell. Muntem les clares a punt de neu. Jo ho he fet amb la Magimix Cook Expert. Programant: Panadería/ Montar claras. Netegem bé la llimona i ratllem la seua pell. Barregem los rovells en la farina d’ametlles, lo sucre de coco, l’aigua de tarongina i la pell de llimona. Afegim les clares muntades i acabem de barrejar-ho to bé. Amb la massa fem boletes i les posem a una llanda amb paper vegetal per a que no s’enganxen. Les aplanem una mica en lo dit. Ho coem fins que estigue doraret. Dependrà del vostre forn, però no tarda molt uns 7-10 minuts. Dixem gelar i ja podem gaudir d’estos panets que són com unes mini galetes que hem gaudir acompanyat los nostres tes, infusions i cafès. Aquí teniu la recepta original: Si voleu vore més receptes del llibre, visiteu Cooking the Chef. I si teniu curiositat, podeu trobar l’enllaç al llibre en PDF a la Mediateca Gastronòmica.

He de dir que la fantasia és un dels gèneres en els que em costa entrar. M'agraden les històries de mags i bruixes i poca cosa més. Sí que he de confessar que soc fan absoluta de Harry Potter, que he llegit totes les entregues de la saga. Que em va portar doncs a endinsar-me en les pàgines d’aquesta novel·la?, doncs les paraules d’en  Neil Gaiman:’No podríem tenir un Harry Potter si no hagués existit l'escola de mags de Terramar'.  Mentre llegim ‘Un mag de Terramar’ anirem trobant similituds amb els llibres de J. K. Rowling : l'escola de mags, la rivalitat entre Ged i Jaspe, la solida amistat amb en Veça, poders obscurs que persegueixen al protagonista...,  però hem de pensar que Terramar va ser abans que Hogwarts. Le Guin va escriure les històries de Terramar a la dècada dels seixanta/setanta, quelcom que no podem obviar durant la lectura. Ella és la precursora d'aquest tipus de llibres i aventures, els que han arribat després s'han nodrit dels seus escrits.  Terramar és un món essencialment aquàtic; on els mars guanyen la partida a les terres. Els seus habitants poblen un immens arxipèlag en meitat d'un vast oceà del qual no es coneixen els límits. En una d'aquestes illes, a Gont, neix el protagonista d'aquesta història, en Ged a qui tothom anomena Esparver. Un jove força curiós amb unes habilitats que el portaran fins a Roke, a l'escola de mags, per començar el seu aprenentatge. Una ombra fosca i misteriosa voldrà apoderar-se de l'Esparver, que es veurà abocat a una lluita sense quarter per intentar derrocar a les forces obscures.  L'escriptura de Le Guin és meravellosa. Tot i que la història se'ns explica d'una manera relativament fàcil, hi ha un ús molt extens del simbolisme al llarg de tota la novel·la. La història flueix de meravella i et veus atrapat dins de les seves pàgines. M'ha agradat tant que penso continuar amb la saga.

Andreu Martí i Joan Miquel Capell s'uneixen per escriure a quatre mans aquesta novel·la situada a la Barcelona Olímpica (1992) quan els Mossos començaven a desplegar-se per tot el territori català. La mort de Melody Coughran, de només catorze anys i filla d'un famós pilot de cotxes americà, serà el detonant i punt de connexió entre els membres de la Brigada Antidroga dels Mossos d'Esquadra i la policia nord-americana per desmantellar una xarxa de falsificació de medicaments i tràfic de clenbuterol. Els agents catalans col·laboraran amb el Lou Diaz, un atípic i extravagant investigador nord-americà i vell conegut del cos dels Mossos. La seva col·laboració és el pretext perfecte perquè els dos autors ens mostrin les diferències que hi ha entre la justícia espanyola i l'americana i la disparitat entre els mètodes de les dues policies a l'hora d'actuar. Amb una trama paral·lela, on la Brigada de Menors es fa càrrec de la investigació de la desaparició d'una nena, filla d'una família burgesa, ens posaran darrere la pista del tràfic de menors. La novel·la també posa en relleu els problemes dels mossos per accedir a segons quins tipus de formació especifica i els pals a les rodes que se'ls hi posava des de 'los cuerpos de Seguridad del Estado' (Policia Nacional i Guardia Civil) I ens mostra escenaris poc vistos en novel·la negra: granges i escorxadors de vedelles, llocs on passa part de la trama del tràfic de clenbuterol, medicament fet servir en l'alimentació dels animals. Tal com Joan Miquel Capell va comentar a la presentació del llibre, la novel·la intenta explicar com funciona la policia i que no tots els integrants del cos som borratxos depressius a punt de suïcidar-se, sinó que podem ser persones amb una vida i una família del més normal, com és el cas del narrador en primera persona, un sergent que ha de compaginar la seva feina amb la vida familiar i les 'exigències' de les seves dues filles adolescents. Narrador que els lectors de 'Wad Ras' ,la primera obra de Joan Miquel Capell, reconeixerem fàcilment.

Autor: Mònica Batet Editorial: Meteora Idioma original: català Idioma de lectura: català Pàgines: 184 Gènere: Narrativa Sinopsi: Una noia jove és deixada a casa de l’avi patern perquè els seus pares han de fugir per raons polítiques d’un país àrtic que pateix un fenomen climatològic anomenat la Gran Nevada. El destí dels pares fugitius és París. Amb el temps, la noia anirà entenent aquella fugida precipitada i la vinculació del seu pare amb «No Pensem Com Vosaltres», un moviment polític i literari que alimenta la resistència al règim dictatorial i el pensament de les generacions noves. Aquella noia jove, delerosa de viatjar a París per reunir-se amb els seus pares, descobrirà tot un seguit d’atrocitats en el seu país àrtic i tindrà un únic consol per a la seva ànima: la gesta memorable dels exploradors Roald Amundsen i Robert Falcon Scott, la valentia dels quals serà el seu refugi durant la Gran Nevada de l’opressió. <<<>>>  « Els escriptors poden destruir el món si s’ho proposen .» Llegir a la Mònica Batet és comparable a entrar a una dimensió paral·lela de la literatura catalana contemporània. Les seves magistrals descripcions de paisatges i la creació d’atmosferes pròpies, claustrofòbiques i inquietants són una de les millors basses amb les quals compten els seus llibres. Reconec que parlar de les sensacions que et transmeten les seves paraules a mesura que les llegeixes, és molt complicat… T'has de deixar portar per la seva seductora prosa per poder entendre-ho. Em va seduir amb “No et miris al riu” i m’ha enamorat, incondicionalment, amb aquesta darrera novel·la. Una obra colpidora, impressionantment fantàstica. Un país àrtic, del que ni tan sols saben el nom, que viu sotmès a un règim dictatorial, on ningú és lliure de pensar diferent i on la imaginació està molt malt vista. Una nena, de qui tampoc sabrem el nom ni cap tret diferencial del seu aspecte, és deixada a casa l’avi —un vell rondinaire, de poques paraules, que es dedica a escriure cartes per a altres persones. Un home recte, que no en deixa passar ni una — durant la gran nevada. Els seus pares marxen a París. Durant un temps amb la tieta de la nena se’n farà càrrec d’ella, però un dia marxarà sense més, igual que varen marcar els seus pares. L’avi li fa escriure una vegada rere altre quatre de frases en uns quaderns de color verd. Frases suficientment eloqüents com perquè ens donin una idea prou clara del lloc on viu i de la persona que té cura d’ella: No explicaré totes les coses; No llegiré H.N,S.K,Y.J i D.B; No utilitzaré la imaginació i No escriuré ficció. I que seran un llastra difícil de deixar enrere. A mesura que la protagonista es va adonant de les coses, canviarà la seva manera de pensar i d’actuar. Conèixer a persones com el noi de la tesi, serà fonamental pel seu creixement personal i per entendre un seria d’esdeveniments que ella desconeixia o que havia amagat en un racó molt profund de la seva memòria. Escrit en una primera persona colpidora. És la mateixa nena, ja en edat adulta, qui ens parla i ens explica com anat madurant i creixen com a persona en un ambient tan hostil, en tots els sentits. Dividit en dos grans parts: les dues maletes que la noia farà al llarg de la seva vida. Cada part dividida en capítols que ens aniran donant pistes de com viu i com veu la vida la protagonista i ho farà a través un llibre de viatges al Pol Sud, un llibre d’estil, un suplement de diari i una gramàtica de francès i de l’enorme biblioteca que hi ha a casa l’avi. Una protagonista que es refugiarà en la seva imaginació, fent aparèixer a Roald Amudsen i a Robert Falcon Scott, els seus ídols d’infantesa, quan vol fugir d’allò que l’envolta i no entén, no li agrada o no vol entendre. Uns personatges de qui no sabrem quasi res, però amb qui empatitzarem o odiarem a mesura que els anem coneixent. Perquè els coneixerem i molt bé. Unes descripcions de fets i de llocs que et deixen sense paraules. Una atmosfera tediosa, brutalment claustrofòbica, sempre blanca per la neu i marcada pel fred, no només climatològic. Una informació ben dosificada, un ritma planer, que et porta a passar pàgina rere pàgina, abduït per la prosa narrativa de l’autora i la seva destresa a l’hora de crear mons propis. Una lectura que no et deixa indiferent, que et fa passar per totes les emocions possibles, ens farà: odia, estimar, riure, plorar, emprenyar-nos; Tot sense que perdem en cap moment les ganes de seguir llegint, d’anar passant pàgines i endinsar-nos una mica més en aquest país tan fred.

'If Beale Street could talk' (tal com es titula en anglès) és un vers de la cançó Beale Street Blues, un clàssic de la música negra versionada entre d'altres per Louise Amstrong.    Baldwin ens presenta la història d'amor entre dos joves afroamericans, la This i en Fonny. Tenen 19 i 22 anys i sempre han estat junts, fins ara. La novel·la arranca amb en Fonny a la presó, acusat d'haver violat a una dona. La This en una de les visites li anuncia que estan esperant un fill. Un Romeu i una Julieta de Harlem: creixent junts, s'enamoren sense quasi adornar-se, no conceben la vida sense l'altre i tenen l'oposició aferrissada de part de la família d'ell. Però no només de l'amor incondicional, pur i primerenc dels dos joves, és també un cant a l'amor que uneix a una família, i que els pot dur a sacrificis extrems per ajudar als seus. I si bé l'eix central és la bella història d'amor entre els dos joves afroamericans, el cert és que 'El blues de Beale Street' és quelcom mol més profund. Baldwin, a través d'una profunda reflexió sobre l'opressió racial aborda altres temes tan espinosos com el del fals culpable, l'empresonament per qüestions de color, religió o qualsevol tret diferencial; la pobresa i les diferències socioculturals. L'autor recrea el llenguatge de la classe treballadora, dels filòsofs de carrer que es poden escoltar passejant pels carrers de la ciutat. Ens porta uns personatges que varen lluitar amb força i coratge i que varen estimar encara amb més força i més coratge. Descriu la lluita de les persones que s'esforcen per definir-se a si mateixes topant-se amb les limitacions de la seva raça i del racisme imperant en el país. Tot i fer més de quaranta anys que la va escriure, els temes que ens presenta són de rabiosa actualitat als Estats Units: un jove negre empresonat per un crim que no ha comès; una dona hispana violada i amb tota possibilitat induïda i coaccionada per identificar al suposat home que ho va fer; un policia racista que intenta assegurar-se que un negre entri a la presó. Tot això explicat per la veu narrativa de la This que amb una sèrie de salts temporals molt ben filats, ens anirà explicant la seva història d'amor amb en Fonny. Ara bé, dins de 'El blues de Beale Street' no tot és drama; també hi ha lloc per a l'humor, les escenes sòrdides, i una bona dosi d'erotisme. I en última instància és inclús una novel·la de caire optimista.

«Al fin y al cabo, la muerte era la muerte, una vivència que probablemente ni siquiera seria una vivència para quien se moría.»  Benjamin Black deixa descansar al forense més famós de la literatura, Quirke, per escriure «Pecado», novel·la amb la qual va guanyar el premi RBA de novel·la policíaca l'any 2017. «Pecado» ens situa a la Irlanda rural de la primera meitat del segle XX, exactament al comtat de Wexford, on es troba Ballyglass House, la casa del coronel Osborne i fins on es trasllada l'inspector Strafford —amb “r”, com sol remarcar ell quan diu el seu cognom— per investigar la mort del reverend Tomas Lawless, a qui han assassinat amb un tall a la jugular i a qui després han tallat els genitals. Per si això no fos suficient, ens situem als Nadal del 1957, en un cercle clarament catòlic i el nostre protagonista és protestant.  Benjamin Black torna a demostrar que és el mestre de l'ambientació. Una atmosfera asfixiant, gris, freda — com el temps que fa, no para de nevar—, un paisatge inhòspit i uns vilatans força hostils. Les detallades descripcions marquen el tempo pausat que té tota la novel·la i ens ajuden a visualitzar el paisatge que s'amaga sota capes de neu que no deixa de caure i a conèixer a la perfecció als protagonistes, dels qui fa un retrat força acurat, donant-nos tot tipus de detalls que ens ajudaran a visualitzar físicament i a conèixer perfectament el seu món interior: sabrem com són, que pensen, que senten o pateixen, fins i tot que i com pensen. Tots i cada un d'ells, per molt secundaris que siguin, estan minuciosament descrits. La història recent del país també queda perfectament detallada al llarg de tota la trama amb referències a fets tan transcendentals com: la lluita per la llibertat d'Irlanda, la lluita de l'IRA, la guerra d'independència i la Guerra Civil; fets que van dividir a la societat no només en l'àmbit polític sinó també en l'àmbit religiós. «El protestantisme no es tanto una religion como una reacción contra la religión» (pàg 189) La novel·la es divideix en tres parts que abasten tres dècades: Hivern del 1957, estiu del 1947 i hivern del 1967. A la primera part veurem el desenvolupament de la investigació, coneixerem a tots els personatges i ens farem una idea molt concreta de l'entorn. La segona part, escrita en primera persona en la veu del pare Lawless, ens donarà les claus dels motius de l'assassinat. I per acabar, deu anys després dels tràgics fets, sabrem quin és el nexe d'unió entre les dues primeres parts, sabrem definitivament les respostes a "qui?" i al "per què?". Tota la novel·la és força fosca, però si hi ha una part que és negra com la nit, que colpeja la consciència del lector i fa posar la pell de gallina, aflorar la indignació i entendre i fins i tot poder arribar a justificar l'atrocitat que s'ha comès amb el reverend, aquesta és la que ens transporta l'any 1947. Sent la part més curta és de tros la més dura. On per desgràcia els fets que ens explica segueixen estant de rabiosa actualitat, i segueixen colpejant a la societat d'avui en dia. L'autor posa el dit a la llaga, relatant-nos un cas que, salvant les distàncies, no ens queda tan allunyat com l'arc temporal de la novel·la pot deixa entendre. Escrita amb una prosa elegant, amb una qualitat literària indiscutible, amb un tempo pausat que provoca que el lector es delecti en cada passatge, «Pecado» ens endinsa en el tenebrós món dels silencis còmplices davant les aberracions més fosques i denigrants que l'ésser humà és capaç de cometre. Davant el silenci imposat quan topem amb un estament tan opac com és l'església i davant aquelles vexacions que sembla que tothom coneix però que ningú vol veure. «[...] detrás de las flores y del canto de los pajáros, solo veía la lucha sangrienta y constante por la dominación y la supervivencia»