[2019] 390 Фото заборов для частных домов: подбираем красивое и функциональное ограждение для дачи или коттеджа в городе. Ищем подходящий вариант.
Arroz/Rice Tartana’s Instagram post: “¿Cómo se TRASPLANTA a mano el Arroz Tartana? En mayo, se siembra el arroz en los “tancats” de la Albufera de Valencia. Para ello, la…”
«Sobre la seva utilitat havien sentit ml i una explicacions, si l’una era horripilant, l’altre encara més.» (Empar Fernández) Quant l’Annabel i l’Alexandra, les editores d’Apostrhop, em van fer saber que treien un recull de contes de terror, poc va faltar perquè em poses a picar de mans i a saltar de content; més encara, quan l’Annabel em va puntualitzar que eren d’aquell tipus de terror psicològic. No veia el moment de començar a llegir-lo i això que en aquells moments encara no havia sortit de la impremta. Aquesta Setmana Santa, aprofitant, que ja el tenia a casa, em vaig endinsar en les seves pàgines. No em va durar ni una tarda. Quatre relats, de reconeguts escriptors catalans i d’una temàtica tant apassionat es llegeixen d’una tirada. La idea sorgeix al passat més d’octubre durant la celebració del primer festival de literatura de terror a Torrebesses. És en aquell moment quan Emili Bayo, Jordi de Manuel, Empar Fernández i David Marín, van ser tancats al castell de la població per passar una nit. Tot emulant aquella mítica trobada a Villa Diodati (Suissa), de la qual es complien dos-cents anys. El resultat no ha pogut ser més bo. El recull conté quatre històries ben diferents; el concepte de terror, o de por, és molt ampli i cadascú el pot entendre d’una manera, tal com reflecteixen els quatre textos sorgits d’aquella trobada. Tots ells comparteixen escenari i se serveixen de la història real del castell i de la població de Torrebesses. Cadascun d’ells aporta el seu toc personal, irreconeixible intransferible per cuinar a foc lent un relat extraordinari. Emili Bayo ens porta una història escrita en primera persona, «Ones de líquid vermell» que ens parla de l'herència de la sang d'una generació a una altra. Un veritable malson pel pobre protagonista, un professor que intenta superar una depressió. Jordi de Manuel, també en primera persona, ens trasllada a un món fred i inhòspit, on un pare i una filla lluiten per sobreviure. Una distòpia que dur per nom «Els hostes» Empar Fernández, l'única dona de la troba, es destaca també per ser canviar de narrador i utilitzar la tercera persona en una història amb referents reals. El passat i el pressent uneixen forces per presentar-nos «La memòria de la sang». David Marín és autor del relat titulat «El bagul», on recrea una atmosfera tenebrosa i opressiva, per parlar-nos de les pors més irracionals que pot sentir l'ésser humà. Poder és el relat que s'ajusta més al cànon de les històries de pors convencionals. Si us agrada el gènere, les històries de por; si voleu gaudir amb una lectura apassionant; passar una molt bona estona amb un bon llibre, aquesta és una aposta segura. «El gat en convidava a fer l’últim pas. Obrir el bagul i treure el darrer secret d’aquella família...» (David Marín)
