El 20 de novembre ens trobarem amb un dia especial per a Dorsal 19 perquè seran molts els dorsaleros que s'iniciaran en la marató. Seran ta...
El blog d'història del cartell de Santi Barjau
96166513 metode-per-millorar-la-velocitat-lectora-activitat-1 - Download as a PDF or view online for free
BMW 2002 Tii © nook
Campeonato Mediterráneo de Velocitat 2015 / Circuito de Barcelona
L’any 1835, a la línia Liverpool-Manchester, una locomotora “Sharp-Roberts” aconseguí la velocitat de 100 km/h.
Ingredients: 500 gr de préssec de Lleida ben madur 1 llimona sense part blanca ni llavors 500 de sucre Preparació: Afegir al bol de la Thermomix la fruita pelada i la llimona. Programar 10 segons velocitat 5-10 Afegir el sucre i programar 30 minuts, temperatura 100º, velocitat 2 Si voleu la melmelada més espesa programar…
it.wikipedia.org/wiki/Basilica_di_Sant'Apollinare_in_Classe Dades de la foto original: Canon EOS 30D Tamron 11-18 mm a 11 mm Velocitat: 1/40 s Obertura: f 5.6 ISO: 3200 Desviació de l'exposició: 0.00 eV
26 FORD ESCORT MK2 RS2000 FONT POL, FERRAN - ANDORRA JULIÀ PASCUAL, ORIOL - ESPAÑA / Cataluña ANDORRA AUTOMÒBIL CLUB - ANDORRA / ACA Cladells 1 63 RALLY COSTA BRAVA FIA European historic sporting Rally Championship Campeonato de España de velocidad vehículos históricos - Trofeo Legend Campionat de Catalunya de velocitat cotxes clàssics Girona - Catalunya
Més informació | Más información | More information Fons de Reserva Enric Bricall El Futurisme va ser un moviment italià d’avantguarda fascinat per la màquina i la velocitat, símbols del dinamisme de la vida moderna de principis del segle XX. El seu màxim representant va ser Filippo Tommaso Marinetti que va promulgar una nova visió…
Ingredients: 800 gr de meló net i tallat a trossos 250 gr de iogurt natural 30 gr de suc de llimona encenalls de pernil sal i pebre Preparació: Bloqueu al got Thermomix el meló, el suc de llimona i el iogurt. Triturar 2 minuts velocitat 10. Afegeix la sal i el pebre al gust. Barregeu…
Seguir els pas del temps amb els productes de temporada vol dir que has de consumir-los com més aviat millor i a tota hora. Ara, encara que s’estan acabant i arriben els tardans, has d’imaginar-te com preparar-los tot i que la millor manera és amanits o en una bona salsa. Els sucs ens agraden força i tenen aquell punt de salut que ens animen a beure’ls recent fets. Doncs va, som-hi i fem un de tomàquet amb taronja, amb un toc d’Angostura per als adults. Exquisit i fàcil. Necessitarem: - 800 g de tomàquets madurs - el suc de 2 taronges - 1 llima - sal i pebre - Angostura Farem: Rentem els tomàquets i els posem a la Thermomix tal qual, deixant que es triturin a velocitat màxima durant un minut i colem perquè quedi el suc ben fi. En sortirà un litre i quart aproximadament. Preparem el suc de taronja i el de llima, que afegirem al suc de tomàquet. Podem ratllar una mica de pell de llima per sobre. Salpebrem i servim. Per als adults hi afegirem unes gotes d’aromatitzant amargant Angostura, que a mi m’agrada especialment, i quedarà un còctel d’allò més. Apa, a fer salut! Parlez moi d'amour, Lucienne Boyer.
I passen els dies, els mesos, les estacions... i la primavera ha tornat. Benvinguda! Fa poc celebràvem les festes de Nadal i teníem el Tió que ens portava coses. He de dir que enguany va ser molt generós amb mi. Entre les coses que em va portar: una geladora Ice Cream Maker de la Kitchen Aid. L'estri esperava pacientment al congelador per a ser estrenat i em va semblar una bona idea treure'l per a un esdeveniment important com l'arribada del bon temps. De totes maneres, encara esperarà una mica més perquè comenci a experimentar amb diferents tipus de gelats. De moment, he fet el de vainilla francès (l'he batejat com a primavera) que porta el llibre d'instruccions. He de reconèixer que per ser el primer ha quedat bo. La pràctica ens ensenyarà més. Necessitarem: - 600 ml meitat llet i meitat nata - 8 rovells d'ou - 230 g de sucre - 600 ml de nata líquida per a muntar - 4 culleradetes de vainilla - un xic de sal Farem: Escalfem la llet i la nata, en una cassola a foc mitjà, ben calents però que no arribi a bullir. Reservem. En el bol de la batedora hi posem els rovells i el sucre, ho batem amb les varetes, a velocitat 2 i durant 30", o fins que la barreja s'espesseixi. Amb la mateixa velocitat 2 hi anem afegint la mescla de llet i nata a poc a poc. Ho aboquem en una cassola i l'anem remenant fins que veiem petites bombolletes al voltant i tregui vapor, cal evitar que bulli. En un bol més gran barregem tot amb la nata líquida, la vainilla i la sal. Tapem i deixem al frigorífic unes 8 hores com a mínim. Quan ja estigui fred ho passem al bol de gelar i deixem que es faci durant uns 15 o 20 minuts, fins a aconseguir la consistència desitjada. Ho posem en un pot que tanqui hermèticament i congelem. Dóna per a unes 16 racions. M'agrada com ha quedat, el Tió sabia què em convenia. Si us ve de gust fer gelat a casa podeu trobar uns aparells que van força bé. Començarem a sortir a l'aire lliure. Veurem flors, seguirem la flaire dels gessamins i el sol ens escalfarà el rostre. Ens vindrà de gust un gelat. Una música floral: La Troba Kung-Fú, Flor de Primavera, ... la més bella de tot l'any... ... ha esclatat el gessamí en cada cantonada ... ... la memòria del perfum és tan eterna ... ... una cançó, un tot, una flor quan t'ho miris ...
Ser àvia és gratificant. Ho és i molt. Es té l'oportunitat de reviure la vida però d'una altra manera. I en això estem. Fa uns dies em va trucar la Violeta preguntant-me si voldria explicar a la seva classe la vida a la selva amazònica. Resulta que ella es va comprometre amb la seva mestra que la seva vovà hi podria anar el dia que en parlessin perquè a casa seva hi havia moltes coses dels indis del Brasil. Com m'hi podia negar??? Coincideix que el dia triat, la setmana vinent, és el del seu setè aniversari i he pensat a portar, a part de tots els estris amazònics, un cóc fet amb mandioca que passa per ser un dels ingredients més usats pels indis i la població brasilera. La mandioca té molts altres noms, segons la regió: yuca, aipim, macaxeira (del tupí-guaraní maka'xera) o pa de pobre. Com es prepara fregida per a acompanyar altres plats ja la vaig posar a aipim frito. Anem al cóc que donarà per a 15 porcions. Necessitarem: - 1 kg de mandioca - 80 g de mantega en pomada - 400 g de sucre - 130 g de coco ratllat - 400 ml de llet de coco espessa - 1 cullerada (cafè) de sal - 2 ous - sucre en pols per a empolvorar Farem: Escalfem el forn a 180º. Pelem la mandioca, la rentem i l'esmicolem amb un ratllador o amb la Thermomix durant 15' a velocitat 5. En un bol o a la mateixa TMX hi barregem els ous, la mantega i la llet de coco durant un minut a velocitat 4. Hi posem el sucre, el coco, la sal, remenem durant una estona fins que sigui una massa homogènia i l'aboquem en un motlle untat amb mantega. Enfornem durant una hora i mitja, fins que veiem la superfície daurada o que introduint un la punta d'un ganivet surti neta. Empolvorem amb sucre en pols. Fer aquest cóc m'ha portat lluny i m'agradaria que a vosaltres també us hi traslladés. Ens acompanyem d'una cançó de bressol de la tradició dels Indis Guaranís, dolça com la menja. Us convido a sentir-la mentre mireu uns dels estris que he fotografiat. Voldria posar-los tots però els deixarem per a un altre dia. Són d'una bellesa extraordinària. Les paneres són de la tribu dels Yanomamis, la joquina amb plomes és una peteca (molt popular al Brasil) i l'ornament de plomes és de la tribu dels Karajàs. Nhanderu Rymbáje, Tenondé Porã. La lletra diu, més o menys, que l'ocell déu cantava i els altres l'escoltaven al voltant. És senzillament preciosa.
Quan em visita la meva amiga Mimí sempre em porta algun tipus de te diferent i jo he de preparar alguna cosa per a acompanyar-lo. Per aquest motiu, fa uns dies, vaig preparar unes magdalenes perfumades amb anís que van deixar a la cuina una flaire magnífica. Engegar el forn sempre és un plaer perquè segur que en sortirà alguna cosa bona. Ens hi posem? Per a unes 30 mitjanetes, Necessitarem: - 3 ous - 130 g de mantega en pomada - 200 g de farina - 185 g de sucre - 65 g d'iogurt natural (1/2 iogurt) - 1 xic de sal - 1/2 sobre de llevat en pols - 1 tassa (cafè) d'anís o mitja si no les voleu tan perfumades - mantega per als motlles Farem: Barregem els ingredients amorosament fins a obtenir una massa fina i homogènia. Jo ho he fet amb la Thermomix durant un minut i mig a velocitat 3. Ho posem en un bol gran, tapem amb un drap i que reposi una hora. Passat el temps omplim els motlles untats amb mantega si són metàl·lics, no cal si són de silicona o de paper. Enfornem a 170º (l'haurem posat a escalfar prèviament) durant 15, 20, 25 o 30 minuts depenent dels motlles triats i del forn, només cal vigilar i veure que queden daurades i pugen. Traiem i les deixem refredar. Preparem un te, aquest és floral, per a acompanyar i parlem de la vida. Mirar les flors del jardí ens dóna pau per a l'ànima. Guspira, estel o carícia, Mishima.
Un dels petits grans plaers dels diumenges és poder esmorzar tranquil·lament a casa mentre llegeixes la premsa. Vas a comprar-la i camí de casa fulleges per sobre què t'hi trobaràs. Vet aquí que en un dels suplements hi veus unes receptes de xocolata i no et pots reprimir d'arribar a casa i preparar quelcom amb ella, encara que saps que esmorzaràs una mica més tard. Usarem els motlles per a gofres Lékué que ens facilitaran la feina i farem servir farina de garrofa que ajudarà a donar-li un gust ben bo sense embafar. Unes violetes africanes comprades el dia abans ens alegraran la vista. Per a vuit gofres, Necessitarem: - 100 g de farina de garrofa - 50 g de farina - 25 g de xocolata en pols - 2 g de sal - 3 rovells d'ou - 250 g de formatge mascarpone - 100 ml de llet - 100 g de sucre morè - 85 g de mantega fosa - 2 cullerades (cafè) de llevat en pols - 3 clares d'ou per acompanyar: - 2 cullerades soperes de melmelada al gust - 1 cullerada sopera d'aigua - nabius Farem: Posem el forn a escalfar a 220º. Barregem les dues farines, la xocolata, la sal, els rovells, els formatge, la llet, la mantega, el sucre i el llevat amb l'ajut del robot de cuina, a velocitat moderada. Seguidament hi afegim les clares muntades a punt de neu amb un xic de sal. Treballem bé la barreja i la distribuïm als motlles. Enfornem i deixem que es cogui durant 10'. Traiem del forn i desemmotllem en una safata de forn folrada de paper vegetal. Tornem a enfornar perquè es coguin per l'altre costat uns 5'. Cadascú els pot acompanyar amb allò que més els agradi. Nosaltres hem posat melmelada en una paella amb aigua fent un coulis lleuger per a coure els nabius durant un parell de minuts. Emplatem i ja podem llegir el diari mentre ens els mengem. Simply Red ens acompanya, Four your babies. Es presenta un dia tranquil...
Quan visito un país me'l faig meu. De l'Argentina porto la natura i la seva gent al cor. I no s'oblida fàcilment tot el que es viu allí. Així que quan vaig veure que al llibre Pa de Xavier Barriga hi havia un pa argentí sabia que el faria, volia recordar. És una recepta de Yasmin Recht. Aquests panets acostumen acompanyar els asados argentinos, però també es poden menjar per esmorzar passats per la torradora i untats amb mantega. El resultat és molt bo. Necessitarem: - 500 g de farina de mitja força - 10 g de sal - 5 g de farina de malta (no n'he trobat i l'he substituït per 5 g de xarop d'agave) - 225 cl d'aigua - 65 g de llard - 20 g de llevat fresc Farem: Preparem la massa amb tots els ingredients en un bol gran, excepte el llevat, que l'afegirem cap al final desfet en una cullerada sopera d'aigua (de la que hem mesurat). Pastem bé durant uns minuts fins que es desenganxi del bol. Jo l'he fet amb el robot, amb el ganxo, durant 8 minuts, a velocitat lenta. Tapem amb un drap humit i deixem reposar un quart d'hora. Passat el temps, l'aplanem amb un corró deixant-la amb un gruix de 2,5 cm. L'empolvorem amb farina i fem un plec senzill. La tornem a estirar i fem un altre plec. Tornem a tapar amb el drap humit i deixem un quart d'hora més. Tornem a passar el corró i deixem un gruix d'un centímetre i mig. Amb un talla pastes d'uns 8 cm de diàmetre separem les peces que ens surtin i les posem en una safata de forn. Les pintem amb mantega i les deixem en un lloc càlid, sense corrents d'aire, les tapem amb el drap humit i que fermentin durant una hora. Escalfem el forn a 250º i posem a dins una safata amb pedres volcàniques i aigua, o drap mullats, perquè generin vapor. Quan hi posem els panets baixem la temperatura a 210º i enfornem durant uns 21 minuts, segons veieu. Obrir el diari, fer els mots encreuats i esmorzar un diumenge pel matí amb pa fet a casa és començar el dia d'una altra manera. Cremant núvols, Shuarma. Quina lletra...
I anem seguint el ritme del temps: ara toca collir móres. Aquest any no ha sigut massa bo per a l’horta ni pels arbres fruiters. Les móres s’han unflat una mica amb les últimes pluges, però tampoc han estat a l’altura d’altres temporades. Amb tot, n’hem collit unes quantes dels nostres esbarzers. No podrem fer melmelada però si ens ha vingut de gust fer un sorbet. Barat, bo i fàcil. Hem seguit les indicacions de la geladora de la KitchenAid, però, si no en teniu, el podreu fer amb qualsevol altra sorbetera. Per a vuit racions, Necessitarem: - 850 g de móres - 90 ml d’aigua - 300 ml de xarop comú (500 g de sucre + 500 ml d’aigua). Us dono la recepta més avall. Farem: Rentem les móres. Jo no ho he fet perquè plovia força quan les collia. Les posem al got de la batedora amb l’aigua i triturem. Si ho feu amb la Thermomix deixeu a la velocitat màxima durant 30 segons. Obtindreu una pasta densa que haureu de passar per un colador de malla i caldrà que us ajudeu d’una mà de morter per anar colant. Llenceu la resta sòlida que us quedi al colador. El líquid obtingut el poseu en un vas hermètic i el deixeu refredar al frigorífic almenys unes vuit hores. Per a fer el xarop barregem l’aigua i el sucre en una cassola. Ho farem bullir a foc potent, remenant amb una cullera de fusta fins que el sucre s’hagi dissolt, durant uns deu minuts aproximadament. Quan estigui ho refredarem submergint la cassola en un recipient amb aigua freda i gel. Ho posarem al frigorífic també unes vuit hores. Surten 700 ml de xarop, dels que només necessitarem 300 ml. La resta servirà per a fer un altre experiment. Ara ja podem posar el xarop i el líquid resultant de móres a la geladora. Jo he obtingut el sorbet en dotze minuts amb la KA. El posem en un recipient hermètic i congelem com a mínim un parell d’hores abans de servir-lo. Us agradarà per a acabar un bon àpat. Per cert, sé que molts dels que em seguiu no esteu a les xarxes: ni Facebook ni Twitter ni d’altres que és on l’he donat a conèixer i per això, des d’aquí, vull compartir amb vosaltres l’entrevista que em vàrem fer fa uns dies per la Xarxa de televisions locals al programa País km0. Aquí la teniu: la Nani. Me quedo contigo (si me das a elegir), Manu Chao.
... Van endrapar amb delit i avidesa les patates estofades, i també el puré cremós al qual vaig afegir pomes i figues macerades amb vi. No van quedar ni les engrunes d'un altre plat, aromatitzat amb tòfones i un polsim de pebre que acompanyava lloms cuits al forn. A hores d'ara, el receptari ha crescut i ja disposem la terra per a una plantació molt més gran. Hem endreçat dues estances senceres al carrer Carbassa per tal que comencin a grillar al gener i es puguin plantar per Sant Josep. Amb tot plegat, també l'Àgueda ha sortit del seu ensopiment. Bé, no és tan sols això, hi ha tingut molt a veure que l'estiu vinent se celebrarà la boda de la seva filla, la Cecília, amb un jove molt eixerit que té un cafè a la Rambla. Li estem fent el dot i l'Eulària, la minyona que ha cuidat de mi com si fos la seva filla, ja frisa amb els preparatius. La idea és que el banquet sigui digne d'una princesa, que prou s'ho mereix la noia! Tanmateix, tindrem l'oportunitat de convidar persones importants a casa nostra. Ja et pots imaginar que les receptes giraran al voltant del fruit de la flor blanca, que aviat cobrirà les nostres terres com una delicada neu de primavera. D'altra banda, sembra que la sort ens acompanya. M'han arribat notícies que un tal Parmentier, un estudiós francès, també està treballant en aquest tubercle, amb molts bons resultats, i que fins i tot ha escrit un llibre on en parla. Estic convençuda que ens sortirem! ... Del llibre La cuinera de Coia Valls. Ediciones B. (Amb autorització de l'autora i d'Ediciones B.) Us agrada la novel·la històrica? Aquí en teniu una que us entrentindrà força. La vaig llegir d'una tirada. Com que parla de Parmentier, nosaltres en fem un que ens agrada molt tot aprofitant els calçots que ens queden. Acompanya un pollastre a l'ast i una bona copa de cava. Per a quatre persones, Necessitarem: - 350 g de patates ja pelades - 150 g de calçots nets i polits - 100 g d'aigua - 100 g de nata per a cuinar - 50 g de mantega en pomada - oli d'oliva - sal i pebre blanc Farem: Courem les patates al vapor. Els calçots els farem en una paella amb oli d'oliva en foc molt suau perquè no quedin foscos. Quan estiguin cuits els passarem per la Thermomix perquè quedin una pasta fina. Hi afegirem les patates, la mantega, l'aigua, la nata, sal i pebre al gust. Ho deixem un minut a velocitat 3, o fins que veiem una textura que ens agradi. Les flors tenen el seu paper en la vida de la Constança Clavé, la protagonista de la novel·la. Per això nosaltres hem aprofitat per a guarnir el parmentier amb unes de sàlvia, que com cada any està esplèndida. Recordeu les flors del pesto de l'any passat? I la patatera i la seva flor? Les campanes també sonen a Barcelona dins el llibre. Posem-hi una música que ens les recordi: el gran Jordi Savall amb la Sonnerie de Ste. Geneviève du Mont-de-Paris (de Marin Marais) de la preciosa pel·lícula Tous les matins du monde. Bellesa en estat pur.
