Aquesta obra està seleccionada per al projecte «Partage Plus – Digitising a

“Me di cuenta de que estaba siendo testigo de cosas que desaparecerían rápidamente, lo presentía; al cabo de cinco años ya no habría podido hacer esas fotografías” Francesc Català-Roca Valls, Tarra…

Cristòfol va estar vinculat durant la dècada de 1930 als grups de l’avantgu

“Me di cuenta de que estaba siendo testigo de cosas que desaparecerían rápidamente, lo presentía; al cabo de cinco años ya no habría podido hacer esas fotografías” Francesc Català-Roca Valls, Tarra…

Aquesta obra està seleccionada per al projecte «Partage Plus – Digitising a

En el Museo de Arte de Cataluña se expone un magnífico frontal de altar románico procedente de la iglesia de Santa María de Aviá. Pintado al temple con aplicaciones de relieves formados por barnizados y estucados sobre una tabla de madera de álamo de 105 x 175 cms, está dedicado a la Virgen María y se divide en cinco espacios separados y encuadrados por marcos a base de una cinta de filigrana elaborada en relieve conseguido mediante estuco. La calle central ocupa toda la altura del antipendio, mientras que las dos laterales, más anchas, se dividen verticalmente en otros dos espacios cada una con escenas de la vida de María. La calle central la ocupa la imagen de la Virgen entronizada con el Niño sobre su regazo, bajo un arco trilobulado con dos ángeles en las esquinas superiores, uno saliendo de entre nubes, y el otro del marco lateral. María está sentada de frente y viste túnicas de colores rojo y azul con motivos florales, prendas con las que también aparece en el resto de escenas. El Niño, sentado en su regazo, está representado de costado mirando hacia el lado derecho, con la mano diestra realizando un gesto que parece de bendecir, aunque también se ha querido interpretar que podía llevar algún tipo de objeto, si bien en principio no se advierten restos del mismo. En la parte superior del lado izquierdo aparecen dos escenas bajo arcos de medio punto divididas por una fina y estilizada columnilla. La primera representa la Anunciación a la Virgen por parte del arcángel San Gabriel. La Segunda es la Visitación de Isabel a su prima María, y el abrazo entre ambas. A este mismo nivel, en el lado derecho, vemos la escena del nacimiento de Jesús. La Virgen está sentada con el Niño en la cuna cubierto con un lienzo y San José, también sentado, a su lado. Detrás de la cuna, las figuras del asno y del buey. Volviendo al lado izquierdo, en la parte inferior, se representa la Epifanía, con las figuras de los tres reyes identificadas por otras tantas inscripciones en la parte alta: GASPAR, BALTASAR y MELCHIOR. Los tres van coronados y ostentan en alto, frente a ellos, sus ofrendas. Por último, en la parte inferior derecha, observamos la escena de la presentación de Jesús en el templo. Aquí aparece Simeón devolviendo, tras su inspección, al Niño Jesús a su madre, que hace el gesto de recibirlo con los brazos. La escena se completa con la sacerdotisa Ana, a la derecha de la Virgen y con otro personaje no identificado a la izquierda de la escena que guarda las tres palomas. El frontal se ha datado entre los años 1170 y 1200, y se considera obra del “Maestro de Aviá”, del que se sabe elaboró otro para la parroquial de San Sadurní de Rotger, actualmente en el Museo Episcopal de Vic. Su estilo se corresponde con una pintura algo más desarrollada que la estrictamente románica, relacionándose con el denominado estilo bizantino o italo-bizantino, caracterizado por la ausencia de hieratismo en algunas de las figuras y por la asimetría en las composiciones detalladas. Los colores predominantes son el rojo y el azul oscuro, con el verde y amarillo como secundarios.

Els primers noms propis de l’art català apareixen amb l’art gòtic, segles XIII-XV: els pintors Jaume Huguet, Lluís Dalmau, Bernat Martorell i Lluís Borrassà, i escultors com Jaume Cascalls i Pere Sanglada. La transcendència artística passa al moble litúrgic, amb especial atenció al retaule, l’escultura, el pergamí i les peces decoratives.

heliocentrism: Hermenegildo Anglada Camarasa

Se formó con su padre, Pere Català Pic, uno de los principales representantes de la vanguardia fotográfica catalana. Aún niño, su familia se trasladó a vivir a Barcelona, de modo que ahí se inició …

heliocentrism: Hermenegildo Anglada Camarasa

Ricard ÁLVÁREZ i ARJONA, Elena ARBIOL, Eve ARIZA i ARMENGOL, Unai AZKUNE i SARRIÀ, Joaquim CANTALOZELLA i PLANAS, Xavier ESCRIBÀ, Marta ESPINACH i LLAVINA, Maria FABRE i GRAS, Lluís FERNÁNDEZ i PONS, Miquel GARCIA i MEMBRADO, Glòria GIMENEZ i CARRILLO, Pilar LANAU i FRANCH, Montserrat LÓPEZ i PÁEZ, Anna LORENTE i FLORIANO, Àlex MAS i BADELLINO, Laura MOREJÓN i CORREDERA, Xavi MUÑOZ i FARRERAS, Fina PADRÓS i VIVET, Vanesa PEY i RIBAS, QUECHUA (Jesús José Gracia), Estanislau ROCA i CALAF, Xavier ROLDÁN i GARCIA, Alberto ROMERO i GIL, Òscar SALAMANCA i ANGARITA, Mireia SEGARRA i CALAFELL, Sebastián SOLVEYRA, Núria TOMÁS i MAYOLAS, Judit VIDIELLA i PAGÉS, Mariona VILASECA i ARIMANY i Christian YNARAJA i GENIS.

Se formó con su padre, Pere Català Pic, uno de los principales representantes de la vanguardia fotográfica catalana. Aún niño, su familia se trasladó a vivir a Barcelona, de modo que ahí se inició …

1825. Els nostres pagesos i pageses d'abans: segador valencià. Juan Carrafa, gravador, i Josep Ribelles, dibuixant valencià: Colección de trajes de España (BNE). Els vestits tradicionals dels nostres avantpassats, primorosament detallats. Reflecteixen la manera de vestir de començament del segle XIX, però que venia ja heretada del segle anterior. Un segador amb la falç enfundada, preparat per a la sega. Les faldilles no eren encara desusades en la vestimenta pròpia dels homes de zones rurals. 1825. Els nostres pagesos i pageses d'abans: segador valencià.El barret era indispensable per aguantar el tòrrid sol mediterrani. 1825. Els nostres pagesos i pageses d'abans: segador valencià.Atenció als protectors dels bessons per evitar les esgarrinxades del rostoll, que és la tija baixa i dura que resta de la planta un cop segat el cereal. Les espardenyes amb vetes a l'ús tradicional. 1825. Els nostres pagesos i pageses d'abans: pastor valencià. Juan Carrafa, gravador, i Josep Ribelles, dibuixant valencià: Colección de trajes de España (BNE). Pastoret amb el sarró penjat a l'esquena i gaiato contundent. 1825. Els nostres pagesos i pageses d'abans: pastor valencià.El cinturó amb els canuts o bossetes per a documents i monedes. 1825. Els nostres pagesos i pageses d'abans: pastor valencià. Faldilles i protector a les cames. 1825. Els nostres pagesos i pageses d'abans: pagès català. Juan Carrafa, gravador, i Josep Ribelles, dibuixant valencià: Colección de trajes de España (BNE). Pagès català d'espardenya i barretina. 1825. Els nostres pagesos i pageses d'abans: pagès català. L'armilla també era peça indispensable dels vestits tradicionals de pagès. 1825. Els nostres pagesos i pageses d'abans: pagès català. Pantalons i mitges protectores de la part baixa de la cama, amb les avarques o sabates només amb sola, cordades amb vetes. L'aixada al costat. 1825. Els nostres pagesos i pageses d'abans: mosso valencià de l'horta. Juan Carrafa, gravador, i Josep Ribelles, dibuixant valencià: Colección de trajes de España (BNE). Els mossos eren els jornalers de les tasques de l'horta. La manta al coll i el cabasset... tal com diu la cançó tradicional alacantina. 1825. Els nostres pagesos i pageses d'abans: mosso valencià de l'horta. Els mossos no usaven armilla. Detall de la pipa llisa i llasa. 1825. Els nostres pagesos i pageses d'abans: mosso valencià de l'horta. Faldilleta i cames nues. El cabasset d'espart era per a la recol·lecció de la verdura i les hortalisses. 1825. Els nostres pagesos i pageses d'abans: llauradora de Cocentaina. Juan Carrafa, gravador, i Josep Ribelles, dibuixant valencià: Colección de trajes de España (BNE). Els cabells recollits en una trena fins a baix de l'esquena, perquè no molestin durant les tasques al camp. 1825. Els nostres pagesos i pageses d'abans: llauradora de Cocentaina. Detall amb el cistelles de figues. 1825. Els nostres pagesos i pageses d'abans: llauradora de Cocentaina. La bata creuada fa de davantal de les faldilles llargues. 1825. Els nostres pagesos i pageses d'abans: llauradora eivissenca. Juan Carrafa, gravador, i Josep Ribelles, dibuixant valencià: Colección de trajes de España (BNE). La protecció del sol és essencial: barret ample i mocador al cap. 1825. Els nostres pagesos i pageses d'abans: llauradora eivissenca. Cosset lligat per davant 1825. Els nostres pagesos i pageses d'abans: llauradora eivissenca. Ampla faldilla llarga i sandàlies. 1825. Els nostres pagesos i pageses d'abans: llauradora valenciana. Juan Carrafa, gravador, i Josep Ribelles, dibuixant valencià: Colección de trajes de España (BNE). Llauradora ben mudada. 1825. Els nostres pagesos i pageses d'abans: llauradora valenciana. Detall del pentinat i del mantell. 1825. Els nostres pagesos i pageses d'abans: llauradora valenciana. Llarga faldilla i sabata plana. 1825. Els nostres pagesos i pageses d'abans: llauradora mallorquina. Juan Carrafa, gravador, i Josep Ribelles, dibuixant valencià: Colección de trajes de España (BNE). Pagesa de Mallorca, amb els càntirs per al reg. 1825. Els nostres pagesos i pageses d'abans: llauradora mallorquina. Detall del mantell que tapa cap i cabells, i del càntir que s'hi carrega damunt, al més pur estil tradicional. 1825. Els nostres pagesos i pageses d'abans: llauradora mallorquina. Detall dels càntirs, d'una ansa. La clau del pou i unes tisores penjant a la cintura. [872] Els collidors de les figues de Fraga [933] Els nostres pagesos d'abans, més

ElMuseu d'Història de Catalunya acoge una exposición sobre la polifacéticailustradora Lola Anglada, hasta el 24 de septiembre. La muestra destapa las obras más comprometidas de la credora durante la guerra civil. 'Lola Anglada, poderosa memòria' se centra en los dibujos que, a modo de reportaje, ilustran el día a día de la guerra civil: milicianos y milicianas, brigadistas internacionales, anarquistas, gente del Comissariat de Propaganda, personas de la calle y los falangistas que iniciaron y ganaron la guerra.

L’antologia ‘Savis, bojos i difunts’ reuneix 25 relats d’autors com Rusiñol, Català, Maseras i Casellas

Weather and Seasons Phrases and Vocabulary Printables in Catalan ***Please download the free preview to understand what exactly is included.*** Included Here: Everything comes in both PNG and PDF formats Posters included Images which include FULL SENTENCES All images in both COLOR and in BLACK AND WHITE 69 IMAGES (This includes all color, black line, and other variations). Thank you! If you are interested in Catalan, you may also like some of my other creations: Catalan Language Crayons / Colors Numbers Poster and Printables in Catalan

Ref. http://art.mnac.cat

Adjectius qualificatius, common catalan adjectives,